dimecres, 7 de novembre de 2012

EL PONT DE JAUME II, DIT ‘PONT NOU’ DE MANRESA

Sortia del Cementiri de Manresa, impressionat pel seu disseny, i per la notable qualitat artística d’una bona part dels seus panteons; desencisat alhora – com és habitual a Manresa – per l’absoluta manca d’informació-, no m`acostumo.

M’aturava a retratar el mal dit Pont Nou; perquè atès que el 18 de març de 1312, el rei Jaume II el Just va concedir a la ciutat de Manresa la construcció d'un pont sobre el riu Cardener que servia de pas al camí ral que unia Manresa amb Lleida, no se’l coneix com el Pont de JAUME II ?.


La dicotomia nou/vell , quan pensem en una Ciutat com Manresa que té força ponts, està – si més no – desfasada.

El pont de Jaume II era de ‘pontatge’ - un antecedent de l’actual ‘peatge’ que Espanya ens fa pagar per moure’ns dins de casa nostra -. El bon Rei però, va autoritzar als impulsors a cobrar el pontatge durant cinc anys, i ni un dia més. Això de ‘prorrogar les concessions’ és un mal costum.

Els burots instal•lats a la vora del pont i al peu del camí de Cardona, cobraven impostos a tothom que duia mercaderia per a vendre al mercat de Manresa. La ‘llista de preus’ era com segueix :

Un diner per cada mul; una malla barcelonina, també anomenada òbol, moneda equivalent a mig diner per cada persona; un diner per cada vuit bous; i un diner per cada vint cabres o moltons i altres animals petits.

El pont de Jaume II, va ser dissenyat per Berenguer de Montagut, mestre d'obra de l'església de Santa Maria, coneguda com la Seu de Manresa; Santa Maria del Mar, a Barcelona; i de la Catedral de Mallorca. La realització de l'obra fou donada al manresà Guillerm d'Artus – del que no trobava cap referència enlloc-. Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El pont al llarg dels segles s’ha hagut de reparar – generalment com a conseqüència dels danys causats per les riuades a la seva estructura: a començament del segle XVII, el pont va ser restaurat després d’unes fortes avingudes d’aigua. El 1747 sembla que una altra riuada s’hauria endut dos arcs, aleshores es va realitzar una important reparació del pont que va incloure un nou paviment, el reforç de fonaments i piles i l’arranjament d’arcs i tallamars. També – som l’ase de tots els cops – per danys originats en afers bèl•lics ; l'any 1816 els fets de la guerra del Francès van causar la caiguda de les baranes i es van haver de reposar. I en el darrer genocidi contra Catalunya 1936-39 ,es van destruir tres arcs cap al costat del cementiri, que a partir del 1940 van ser reconstruïts.

D’ençà del 2001 és únicament peatonal, actualment és noticia perquè emparant-se en la crisis econòmica, no hi ha diners per endegar la seva restauració.