La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l'any 1148 (o 1149) en que Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo.
El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172.
Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l'any 1272.
Entre els anys 1316 i 1348, durant el període abacial de l'abat Ponç de Copons, es bastí la torre de defensa de l'entrada.
Ens explicaven que al segle XVI es va convertir en un luxós palau, que exercia com a residència de les Autoritats i Dignataris, que visitaven el Monestir de Poblet.
Entre els anys 1728 i 1732 l ’abat Felip Genovès el va rehabilitar, dotant-lo amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs, com a residència de repòs dels monjos.
El segle XIX va ser demolidor pel patrimoni històric de Catalunya :
El 1809 el monestir de Poblet – i tot el que li pertanyia - fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat fins l’any 1913 en que es va permetre el retorn els monjos.
Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els anticlericals saquejaren el monestir, i les granges dependents.
El 1835 es produí l'exclaustració dels cinquanta monjos, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seves propietats. Amb la complaença , quan no la clara complicitat de l'Estat Español, tot va restar abandonat a mans de saquejadors i destructors. El monestir va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercè de qualsevol que s'hi acostés.
La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monestir des del 1857, no va millorar-ne la situació, car la rapinya va ser emparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la recerca de suposats tresors amagats pels monjos; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi.
Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecció del monument, a diferència del que es va fer amb altres panteons reials castellans.
La façana del que havia estat luxós palau, i posteriorment residència de repòs dels monjos, palesa clarament l’extrema depredació de que va ser objecte.
Els espanyols en això de ‘ dessolar la terra’ son els millors.
Actualment pertany al Celler Torres, que comercialitza amb aquest nom, una excel•lent selecció de vins; no podíem fer la visita perquè s’endarrerien un grup de turistes i teníem encara un munt de coses a veure. Altrament al Conèixer , el sherpa - com l’Abad a l’ordre de Císter - és el Crist.
Assumíem el compromís de fer arribar la nostre crònica a visitamilmanda@torres.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada