dijous, 22 de novembre de 2012

LA TORRE RODONA. LES CORTS. BARCELONA

Rebia unes imatges de la dita Torre Rodona, antic mas anomenat també Can Vinyals, del Feliu Añaños de Masllovet. L’edifici està al districte número 4 a Les Corts, a la Ciutat de Barcelona.

La fitxa tècnica ens diu : És un bon exemplar de l'arquitectura rural catalana i a causa de les reformes que s'hi ha fet, es conserva en molt bon estat, sense desmerèixer la finalitat per la qual va ésser construït.


Una torre romànica, feta amb carreus de gres i pedra calcària, de planta circular, que exercia funcions de guaita i bada adossada a la masia, i que fins al segle XVIII tenia tota l'alçada, però que – segons les cròniques - s'hagué d'enderrocar quasi tota al començament del segle XIX, perquè en perillava l'estructura. La part que es conserva és una volta esfèrica de pedres escairades, de 5'5 m diàmetre i 4,5 m. d'alçada. Té tres finestres i una porta d'accés, força nova, que comunica amb la masia; ha fet que se la reconegui popularment com ‘la torre Rodona’.


L'edifici de la masia és de pedra, i té una tipologia de planta basilical, amb coberta a quatre vessants, amb planta baixa, primer pis i golfes amb finestrals d'arquets. A un dels laterals hi ha un cos sortint, que bé podria haver estat una capella.

El portal està adovellat amb finestres i hi ha un balcó a la façana. Entre ambdues hi ha una inscripció datada l'any 1610.

A darreries del segle XVII, vivien a la casa els Vinyals, família influent al govern parroquial i també amb l'església de Sant Vicenç de Sarrià.

Les tropes del Duc d'Anjou, en envoltar aquests verals, sofriren un fracàs l'any 1706 i enutjat, feu saquejar els masos dels voltants de la ciutat, entre ells a Can Vinyals.

Hi ha constància històrica que l'era de la masia, era el lloc on es reunien els prohoms del municipi que tenien cura de l'administració de Les Corts i Sarrià. Això – com molts dels costum i tradicions catalanes - , es perdrà amb la implementació del model administratiu Borbònic, en que apareixen els municipis, com a conseqüència el que es disposa en el – vigent encara - Decret de Nova Planta, que se’ns imposava desprès del genocidi contra Catalunya.

La darrera reforma fou duta a terme per l’arquitecte Arnaldo Rodríguez i Roselló, que com arquitecte del Liceu, proposava no la seva reconstrucció, sinó la creació de cap i de noi d’un teatre vora al mar. Ningú se’l va escoltar, i avui davant del mar, enlloc d’un teatre tenim un més que discutit hotel.