dijous, 29 de novembre de 2012

EL MAS VILATORRADA. BRESSOL D’UNA VILA

Em cridava l’atenció la llegenda del rellotge de sol :


Qui os pogués allargar
Quan sou ditxoses

Enviaré la fotografia a la societat catalana de gnomònica
scg@gnomonica.cat

El topònim Vilatorrada apareix documentat ja el 1038, en un testament fet per Llopart, en el que entre altres disposicions deixa als seus fills Brocarol i Arbert les seves cases, horts i hortals de Vilatorrada. No fa referència en concret al mas però si a l'indret on es troben unes "villae", gran explotació agrícola del període romà, i que durant la revolució feudal del segle X es defensaven amb torres - més d’una, d’aquí "torrada" -. La descripció del lloc es correspondria doncs amb la d'una vila o explotació agrícola defensada per torres que donaria lloc a l'actual mas i que podria estar ubicat més o menys al mateix indret, ja que es tracta d'una zona aturonada fàcil de defensar (AA.DD, 1984).

Al segle XV el domini directe del mas corresponia al Paborde i a la Comunitat de Canonges de la Seu, i es coneix l'acta d'establiment que aquests feren: "Nota que en poder de Pere Sala notari de Manresa als 31 dels mes de Agost de any 1479 lo Paborde y convent dels canonges de la ciutat de Manresa establiren tot lo Mas Vilatorrada a Francisco Vilatorrada ab totas las terras que en aquell sa contenten a cens de tres sous pagadors tots los anys lo dia o feta de nostra senyora de Agost y de altre part li encarregaren que tots anys agues de pagar una cortera de espelta de cens y que de tots los fruits que cullira en lo sobredit nos haya de pagar de dotsa corteras una per lo delme y primitia a ells i a sos successors com mes llargament se conte en lo acte de establiment que se feu a favor del sobre dit Fco. De Vilatorrada." (AA.DD, 1984).

A darreries del segle XVI, l’any 1593 les condicions eren bàsicament les mateixes, doncs es conserva una sentència a favor de Joan Pic, monjo camarer del monestir de Sant Benet i Prebere Beneficiat de la Seu, sobre les seves possessions al mas Vilatorrada, i on s'especifica el que Pere Vilatorrada ha de pagar com a pagès emfiteuta del mas: quinze dotzenes d'espelta, tres sous moneda barcelonesa i el delme (AA.DD, 1984).


El fet de pagar un cens fix feia que a la llarga els emfiteutes acabessin convertint-se en propietaris de la terra.

L’any 1937 s’acorda canviar el nom del poble que s’anomenarà fins a l’any 1939 Vilatorrada del Cardener. Des d’aleshores i fins el 1962 rebrà el nom del seu antic centre, Sant Martí de Torroella.