Més enllà de fet de sortir en la imatge que feia de la Creu de Pedra el Josep Salvany i Blanch l’any 1913, no trobava cap tret particularment ressenyable en aquest edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat.
És anterior en el temps a la casa del número 20, coneguda com Cal Santmartí.
Les formes Can [ casa d’en ] i Cal [ casa d’el ] , tant habituals a Catalunya, no tenen un significat clar i únic, en el meu cas els atorgo el següent sentit :
Can - fa referència a la PROPIETAT d’ algú que ens pots ser conegut o no. Acostuma a fer-se servir més per referir-se a masies o cases situades fora del nucli de població.
Cal - fa referència al lloc on viu algú conegut. Acostuma a fer-se servir més per referir-se a cases situades dins del nucli de població.
Al seu costat l’any 1913 i ara, hi ha el que sembla una part del Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats, vinculat possiblement a la família del mas d’aquest nom, existent encara al trencall que hom troba entre els Km. 3-4 de la carretera de Martorell a Olesa de Montserrat BV-120.
Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada