dimarts, 13 de maig de 2008

Qui calla, calla !


La frase la vaig sentir en una classe de Dret Administratiu, quan el catedràtic, Dr. Alejandro Nieto, ens explicava planerament el sentit tècnic de les paraules, i les moltes presumpcions que venien donades en el període feixista, i que certament no es podien admetre, en una situació de democràcia formal; una d’elles, la encapçala el títol, en el cervell de moltes persones, te una conclusió diferent, oi ?.

Intentaré raonar-vos el sentit precís.Vivim en una societat plena de mancances, i alhora curulla de xerrameca insubstancial, en quin altre lloc del món, el negoci editorial és sustenta bàsicament amb les revistes, mal dites del cor ?, on sinó a Espanya, és noticia d’interès nacional, que un torero s’emborratxi, o que una donota de l’anomenada alta societat, s’oblidi de posar-se roba interior ?, on es fa tema de conversa general, l’estada d’un grup tancat en una casa, granja, illa ,... ?. Aquest país, te molts i molts problemes, l’atur, la corrupció política i econòmica, que comporta per alguns la impossibilitat de gaudir d’una vivenda digna, i per a d’altres l’enriquiment ràpid i senzill; que troba “natural” que foragitem de les ciutats als pobres, perquè els rics puguin viure tranquils; que permet la destrucció de la natura en nom d’una econòmica sostenible, finançant projectes eòlics en zones de calmes i boires; que amaga darrera del concepte ecològic ,la naturalesa exclusivament rapinyaré, de la major part dels projectes d’obres d’interès pretèsament social, que ..... ?.Tots som còmplices ?, el nostre silenci, en ocasions obligat, tota vegada que els mitjans de comunicació son de qui son, ens fa, en l’imaginari popular, [ entenguis aquí només polític, i no únicament de l’anomenat Partir Popular ], en errònia i malintencionada conclusió de la frase, qui calla ,... atorga, consent, admet, aprova, aplaudeix, no, no i no !, en això, malgrat que potser no som la majoria i han encara persones honrades, que no poden, o no saben, fer arribar a l’opinió pública els seus crits de desaprovació; com deia més amunt, qui calla, calla !

Altrament quan algú ens calumnia, o parla de nosaltres de forma manifestament injusta, hem de contestar obligatòriament ?.

Qualsevol bocamoll o lleuger de ploma, ens ha de fer perdre el nostre valuós temps ?.

De nou, no, no i no !. Tenim dret a guardar silenci , a no implicar-nos en aquesta societat corrupta, i per això ningú – entenguis, que pugui ser considerat persona - ens pot demanar que contestem a l’un, o que precisem a l’altre, i això és així, justament perquè com estic intentant d’explicar-vos, qui calla, calla ! .

Hem succeí a mi mateix fa força dies, en un clar intent de provocar-me algú en va obligar a guardar silenci, i d’aquest meu silenci, en va voler treure la seva conclusió; és tractava, de segur que ho teniu clar, d’algú del que no és pot predicar que és una persona, no se quina mena de qualificació li pertoca, perquè la meva va ser una llicenciatura en dret, i no en biologia, tinc cert però que encara conservo la capacitat de discernir, i la qualificació persona, no s’ajusta gens a les actuacions d’aquest individu, ni dissortadament a la de molts altres, oi ?.

Ho tenim assumit doncs ? Qui calla, calla !

(c) Antonio Mora Vergés

Cap comentari: