dissabte, 17 de maig de 2008

ENTORN DE LES TÀPIES I LA SEVA CAPELLA DE LA IMMACULADA. CALDERS. MOIANÈS





Les pluges d’aquest singular maig del 2.008, havien fet concebre l’esperança al Feliu Añaños i Masllovet de poder veure en tot el seu esplendor el salt de la font de les Tàpies; el lloc de llegendària fama rep el nom, com la excepcional roureda que creuarem, de la propera Masia, que situada en un encreuament de l’antic camí ral de Barcelona a Vic, exercí com Hostal.

Sortien de Sabadell a les 7,45 el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antoni Uriz , a les 8,00 s’afegia al grup a l’alçada de la benzinera de Sentmenat, l’Antonio Mora Vergés, i puntualment a les 9,00 ens trobàvem amb el Joan Escoda i Prats, que ens esperava a l’entrada de la pista, que des de la carretera Manresa –Vic ens permetrà arribar-nos a les envistes de la casa, i d’alguns dels llocs encisadors que amaga aquest racó de món.

Les Tàpies amb l’esvelt campanar de torre quadrada de la Capella de la Immaculada, i les més que grans dimensions que conserva encara del seu període com Hostal del Camí Ral, se’ns apareix entre la boirina; justament aquest fons blanquinós que farà difícil sens dubte la feina dels nostres fotògrafs, li atorga una especial majestat aquest mati del dissabte 17 de maig de 2.008.

Agafem tot i la intensa mullada del terreny, el petit corriol que ens conduirà al llit de pedres que la riera ha llaurat al llarg dels segles, damunt justament del lloc per on es precipita dins la fondalada , ens cal la màxima cura en el nostre descens, les pedres i la terra mateixa estan curulles d’humitat. L’espectacle mereix córrer el risc , i observem des de l’alçada el grup de plàtans superbs que exerceixen alhora , funcions de protecció i de defensa del lloc. El saltant ha conformat un bassot on veiem nedar peixos de gran proporcions; sota la bauma trobem un gran safareig que rep l’aigua que mitjançant un tub de plàstic, ha fet prèviament accionar una petita instal·lació de producció elèctrica. Recollim imatges d’aquest paratge d’extraordinària bellesa.

Tornem per l'ample camí marcat amb senyals de colors blanc i groc, i ens aturem a la roureda on esmorzem a les envistes de la porxada i galeries de les Tàpies, executades possiblement durant els segles XVIII i XIX quan es dugueren a terme les ampliacions que demanava l’ús com Hostal. Ens agradaria accedir si més no, a l’interior de la Capella de la Immaculada, ho demanarem a la propietat.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), un parell d’imatges datades el 23-V-1970 del Mas Tàpies, de Calders, Moianès. I de la façana de la Capella de la Immaculada.



Sou pregats de fer-nos arribar imatges del seu interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.

El Joan Escoda i Prats, al qui va fer molta gràcia la denominació Sala, per a referir-se a les residències senyorials o de gent notable que s’ha conservat en la toponímia catalana, comenta que ja li atorgaré la distinció a les Tàpies. Mèrits no li falten a la propietat, però llevat dels supòsits d’un us antic,- com La Sala de LLogari, a Monistrol de Calders - únicament en casos com el proper Llucià, on trobem al ensems: gran casa, església i cementiri, sóc partidari d’aquest reconeixement.

En el camí de tornada advertim l’absència quasi absoluta de roselles en els camps que envolten la Masia de les Tàpies, la finca està situada a l’oest del riu Calders, mentre que els camps a l’est d’aquesta corrent fluvial els trobàvem curulls en ocasió de la sortida que batejàvem com, Viladecavalls de Calders. http://coneixercatalunya.blogspot.com/

Ens cauen algunes gotes quan arribem al vehicle. Que més podem demanar ?

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: