diumenge, 11 de maig de 2008

Sant Salvador de Canadell





L’ermita esmentada ja l’any 1.185, que trobem dins l’actual propietat del Mas Canadell, documentat al ensems , des del segle XIV, i dedicat avui al turisme rural, està situada en el que fou demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls. El lloc donava servei religiós als qui habitaven les terres que s’aixequen a l’oest del Riu Calders.

Ascendíem des de la carretera fins al petit pujol on s’aixeca l’església , l’Antonio Mora Vergés, el Joan Escoda i Prats, el J. Antoni Uriz Rodríguez, el Feliu Añaños i Masllovet, i el Tomás Irigaray i López. Els testimonis escrits ens diuen que l’ermita fou profanada l’any 1.936, i des d’aquella data no s’ha tornat a obrir al culte.

El Tomás Irigaray i López, em fa adonar de l’existència dels restes damunt la teulada d’una escala que permetia l’accés al campanar d’espadanya avui escapçat, - com hem observat a Santa Maria del Puig d’Esparreguera, i a Sant Esteve de Vila-Rasa en terme de Talamanca a les properes Valls del Montcau ] observem també la presència de grans pedres a la base de l’edifici actual; tot plegat em fa pensar en una primera construcció pre-romànica, que seria substituïda per l’edifici romànic quines restes [ mur, enllosat i absis ] es troben adossats a la banda del migdia.

En relació a l’ermita trobem esmentat a la pàgina web de l’Ajuntament de Calders : De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb dos finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat , amb senzilla motlluració [ que te dos carreus a la base de factura gòtica ] i una espadanya parcialment conservada. Algú qualifica la construcció com a gòtic de tradició romànica.

Hi ha constància escrita quan al fet que el proper Mas Canadell, actual propietari de l’ermita, fou reedificat al segle XVII, - en l’accés des de la carretera, a la dreta del camí que porta al Mas, trobem les restes d’un forn d’obra - podem imaginar-nos que també fou objecte d’arranjament en aquell moment l’edifici de l’ermita. Les excavacions dutes a terme l’any 1999, vindrien a confirmar aquesta tesis nostra.

Idèntic raonament cal seguir quan l’any 1.843 es dugueren a terme les importants obres d’ampliació del Mas

Ens arribarem fins a la casa, l’aparcament està ple de vehicles, el que fa suposar que l’activitat de turisme rural, funciona de forma satisfactòria – cosa que val a dir ens omple de satisfacció, doncs assegura la continuïtat de la propietat - , les màquines de retratar faran la seva feina, i fins assolim el compromís de retornar de nou, per poder accedir a l’interior de la casa, on ens comenten que es conserva encara el mobiliari antic de la sala principal. També ens recomanen i conseqüentment volem fer la visita del celler del Mas.

Ens acomiadem del Joan Escoda i Prats, donant-li records per a la seva esposa Pilar, i en el camí de tornada aprofitem per fer una reflexió : Hi ha cases i/o llocs que demanen més d’un mati per a conèixer-los, i el Canadell és sens dubte un d’aquests indrets.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: