dissabte, 2 de gener de 2010

SANT PERE DE VOLTRERA. BAIX LLOBREGAT



Queia la tarda del 2 de gener de 2.010, quan el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, desesperàvem de localitzar el runam del que havia estat Sant Pere de Voltrera; trobàvem un àngel, el Xavi Gràcia, que ens acompanyarà fins a la tanca que delimita el perímetre del castell i l’església.




Les restes d’aquest petit edifici romànic del segle XI son visibles al defora del recinte enrunat del Castell del mateix nom , que s’alça aïllat dalt d’un turó , al mig de la urbanització anomenada Can Vilalba, dins del terme d’Abrera. Accessos des de Ullastrell i des de Martorell per la carretera que mena fins Olesa de Montserrat.

Anterior en el temps a l’actual parroquial de Sant Pere d’Abrera -situada a l’altre costat del riu - , atenia sens dubte les necessitats religioses dels habitants del Castell, i de les masies disperses.



Quan a l’acurada descripció tècnica de l’edifici em remeto a l’excel•lent treball de la Montserrat Pagès i Paretas, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliva

Trobem citada la Capella de sant Pere de Voltrera a les visites pastorals que feienels bisbes per la seva diòcesi; a l’any 1.310 consta un benefici a favor de Guillem Costa; el 1554 Miquel Despalau, Senyor de Voltrera, instituí una causa pia que incloïa un benefici sota l’advocació de santa Anna i Sant Pere " in altari Capellae Sti. Petri Constructae in castro de Vultraria alias Vilalba "

Els Senyors de Voltrera – com una gran part de la mal dita noblesa – feren costat a les tropes filipistes en la guerra de Successió, i residien al Castell per raons de seguretat – eren, son i seran odiats pels segles dels segles per la bona gent catalana - . La crueltat extrema dels ocupants els feu pensar que podien estalviar-se les incomoditats del Castell, i construïren de bell nou la casa de Vilalba, l’any 1.745 consta la realització de les obres de la portada d’aigües del Castell a la casa, i el 1.767 Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú , des de Lima estant va trametre els plànols i els cabals necessaris per convertir l’antiga casa de Vilalba, situada al pla, sota el Castell de Voltrera i al camí de Montserrat, en residència senyorial; l’any 1.779 Gaietà d’Amat, marques de Castellbell i senyor de Voltrera, demana al bisbe que permeti suprimir la missa al Castell; malgrat la negativa del prelat, el castell passarà a ser una masoveria, i Can Vilalba esdevindrà residència dels senyors. L’any 1.846 està ressenyada la petició d’un pagès d’Abrera que demana el trasllat a la parròquia d’Ullastrell. Això ens confirma l’abandó definitiu de Sant Pere de Voltrera.



No hi ha cap resta de la casa de Vilalba, els diners que l’indiano va enviar del Perú – adquirits possiblement de forma deshonesta – van comprar materials i feina l’any 1.767, però ni aleshores, ni ara, han aconseguit l’estimació, i els respecte dels veïns. Demanem des d’aquí a l’Ajuntament d’Abrera permís per reproduir imatges d’aquell edifici avui destruït i oblidat.

Quan topònim Voltrera o Voltorera , trobem qui defensa la procedència del l llatí "vulturaria", amb el significat “indret de voltors”, més enllà de la narració de les facècies dels antics senyors de Voltrera que els farien mereixedors d’aquesta nominació; mantenint el seu origen llatí, pensem que deriva de "vulturnus", , vent càlid i molest de l’est que bufa a l’estiu, fora doncs – una vegada més, com en el cas de Corbera – la descripció d’un element essencial de la natura – en aquest cas el vent – i no la presència de determinats animals.

En tot cas amic lector, a un lloc [ Corbera ] i altre [Voltrera, en el terme d’Abrera], s’hi pot accedir fàcil i ràpidament.

Us recomano la visita a la major brevetat atès el precari estat del lloc.

© Antonio Mora Vergés