dijous, 7 de gener de 2010

SANT PERE DE ROMANÍ. MOLINS DE REI. BAIX LLOBREGAT

Cercava imatges del Fons Salvany d’aquesta capella que per la seva ubicació, i l’advocació a Sant Pere suposem edificada com element de protecció davant tempestes i malvestats d’origen natural.




Sortosament , també en aquesta ocasió el Josep Salvany i Blanch, havia deixat en una bella imatge de l’any 1.921 testimoni de la seva visita.

Més tard en el temps, malgrat que no hi ha constància de la data , trobo una segona imatge, en aquesta ocasió de la Família Cuyas, que podria passar per feta avui mateix, si s’elimina l’antena de televisió.



Del lloc trobem la següent informació :

Sobre un turó a migdia de Castellciuró i de la vila de Martorell es troba la capella romànica de Sant Pere de Romaní, documentada el 1001, data en que hi ha constància que pertanyia a l'antiga parròquia de la Santa Creu d'Olorda.

És documentada en diverses deixes dels segles XIV, XV i XVII. Consta que l’any 1696 s’uniren en matrimoni a l’ermita en Francesc i na Maria Gelabert.

Sant Pere de Romaní és una capella de planta rectangular, amb volta de canó. El portal d’entrada, situat a la façana NW, va ser transformat al segle XVIII, en construir-se, adossada a la capella, una torre de senyals, de planta quadrangular, i sobre la porta un campanar de cadireta. A reserva de les oportunes investigacions, formulem la hipòtesi que aquesta torre, com la seva homònima del Port de l’Ordal , fos una estació del telègraf òptic.

L’antic portal serví aleshores per a comunicar les dues edificacions, i en fou construït un de nou a la façana N, amb una espadanya a sobre.

Ens comenten que s'hi han fet algunes obres de conservació, que a criteri del nostre informador no han estat gaire afortunades. Quan a , l’accés; els camins per anar a l'ermita estan molt perduts: el més segur és seguint el carrer de la Riera de Bonet, que neix a la Carretera Nacional II, km 609,100.

Ens queda feina. Qui deia que al Baix Llobregat no hi ha cap vestigi històric del passat que valgui la pena ?

© Antonio Mora Vergés

Joan M. Vives Teixidó, en relació a la torre de de senyals, en data 6 de gener ens diu :

Bona nit, amic Mora

He llegit l'article del bloc sobre Sant Pere de Romaní i atès que hi ha un comentari sobre la seva utilització, us dono les dades que jo conec.

Efectivament, la torre que hi ha adossada a l'ermita de Sant Pere de Romaní formava part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida. Aquesta línia s'iniciava al castell de Montjuic. La primera torre era la de Sant Pere Màrtir i després ja venia la de Sant Pere de Romaní. La torre que hi havia a continuació era la de Castellbisbal, que està restaurada i que està situada a sobre mateix de Martorell, malgrat que encara és terme de Castellbisbal. Sembla que la torre que hi ha adossada a l'ermita de Sant Pere de Romaní era del segle XVI i al segle XIX es va modificar per fer la instal·lació del telègraf òptic. Aquest sistema de comunicació va ser de molt curta durada, des de 1844 a 1862, tot i que durant la tercera guerra carlina (1872-1876) sembla que es va tornar a utilitzar.

La torre de l'Ordal formava part de la línia civil de telegrafia òptica de la línia Madrid-València-Barcelona. En el tram de Catalunya: de Sant Carles de la Ràpita a Barcelona. La línia també tenia el punt d'arribada al castell de Montjuic i també passava per Sant Pere Màrtir. La torre següent ja era la d'Ordal i a continuació venia la torre de la Guàrdia (Subirats) de la qual només en queda la base. La distància entre la torre de Sant Pere Màrtir i la d'Ordal és de 18 km, una distància considerable perquè, normalment, la distància entre les torres era d'uns 10 km

Bé només volia facilitar aquesta informació.

Salutacions i felicitacions pel bloc.

Joan M. Vives Teixidó