La imatge del Jordi Badia, amb el fons montserratí, reforça – si calia- les peculiars característiques del bruc boal (Erica arborea) ; és un arbust alt amb unes característiques fulles minúscules, linears i revolutes, de només mig centímetre de longitud. Com la majoria de brucs, el bruc boal prefereix els sòls silícics. Per aquest motiu, al Bages se'l troba gairebé exclusivament a les parts altes dels massissos de conglomerat de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, comú en alzinars i brolles, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Malgrat que les seves flors, blanques i acampanades, són també menudes, la florida primaveral del bruc és tot un esdeveniment al bosc, tant per la seva generositat que arriba a cobrir-lo quasi totalment de blanc, com pel perfum dolç, de mel, que desprèn.
La fusta , sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc.
El poble del Bruc és conegut arreu per la història i/o llegenda en la que els sometents de diverses poblacions veïnes i tropes d’exèrcit derrotaren els francesos el 6 i 14 juny de 1808, el sometent del Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria d’aquella gesta, capitanejada, segons la tradició, per Isidre Llussà i Casanoves, natural de Santpedor.
Reproduïm de ; El Bruc: el medi, la història, l'art, pp. 164-165. Ribot i Serra, Manuel, Gemma Estrada i Planell,
De sobte en mig de la lluita
vibra una remor estrident
que omple d'horror als francesos
i als catalans enardeix.
Un toc de mata-degolla
cent timbals redoblen prest,
com si vingués gros exèrcit
a socórrer nostra gent.
Fugint a brida batuda
va en retirada el francès;
entre ses files nombroses
la por hi sembra el desconcert.
Cingleres avall rodolen
perseguits pels sometents
que esllavissen roques fermes
des dels cims al damunt d'ells.
Dels timbals els cent redobles
ressonen arreu, arreu,
esporuguint als francesos,
enardint nostres valents.
La victòria ha estat completa;
de francès ja ni un se'n veu,
un núvol de polseguera
allà al lluny els encobreix.
Els timbals encar redoblen
y tots cerquen amb daler
a l'exèrcit que s'atansa
amb tan bèl•lic ardiment.
Entremig de les boixeres
Sols hi oviren el vailet
que baqueteja amb fermesa
el timbal sampedorenc.
-Valga'ns la Verge i Sant Jordi!
ell sol el miracle ha fet;
les afraus montserratines
d'un redoble n'han fet cent.
Santa Verge Moreneta,
el miracle a Vós se us deu;
vostra ha sigut la victòria;
glòria a vostre Nom excels!-
Escoltant els precs de joia
el vailet sampedorenc,
davalla de les cingleres
fent son redoble darrer.
Amb el somrís en els llavis
s'acosta als del sometent,
y, mostrant-los les baquetes,
diu: -No som trobat res més!-
Nosaltres, desprès de Masquefa i Piera , continuem el nostre viatge per l’Anoia desconeguda, visitant ;
Sant Pau de la Guàrdia
Església de Santa Maria del Bruc (s. XI)
La casa , la ermita de Sant Isidre i i la balma de Can Solà de la Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada