diumenge, 31 de gener de 2010

SANT FELIU DE LA VALL. CASTELLOLÍ.

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, al terme de Castelloli, que pertany a la comarca de l’Anoia. Quan al topònim hi ha divergències notables; els uns n’afirmen la procedència àrab [ Ali = Alt, excels ] , i uns altres un origen germànic Kastro Odolino, Castrum Audelino; avui se l’anomena Castell d’Auli, o per la seva proximitat al mas homònim, Castell d’en Jaume.

No tocava aquest mati del dia 30 de gener de 2.010, el Castell i la primitiva església de Sant Vicenç; volíem accedir a l’antiga parròquia de Sant Feliu de la Vall que està localitzada al centre de la vall – anomenada de Sant Feliu- , on hi ha diverses masies disseminades.

La contrada està drenada per un torrent afluent de la riera de Castellolí, dit el torrent de Can Jorba, al sector septentrional del terme; l'antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç , és esmentada des del principi del segle XI,- època en la qual ja pertanyia al monestir de Sant Cugat – és coneguda actualment com de Sant Feliu de la Vall (surt també esmentada en alguns documents antics com de Sant Pere i Sant Feliu), està enlairada en un serrat.

L'església està documentada des de l'any 1002 als cartularis de Sant Cugat, monestir del qual fou possessió, (cellam Sancti Felicis, qui est iuxta Castrum Odelino). ; És un edifici romànic, si bé molt modificat durant el segle XIX (a la llinda de la porta hi ha la data de 1870). Hi té adossat el cementiri. Consta d'una nau, capçada amb un absis semicircular decorat amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Posteriorment va ser ampliada amb dues capelles laterals.



Teníem la fortuna de trobar-nos amb el Joan Bisbal, de la propera casa de Can estrada, que molt amablement s’oferirà per ensenyar-nos l’interior de l’església, i explicar-nos que actualment es celebren únicament dues festes litúrgiques, el darrer cap de setmana d’Agost l’aplec del Sant, en el que acudeixin a l’indret una munió de persones, i el dia de Tots Sants. La manca de sacerdots té molt a veure amb aquesta austeritat litúrgica.





L’interior del temple – que mantenen amb les seves aportacions els veïns de la contrada- és d’una simplicitat extrema.

El nostre amfitrió ens permetrà accedir al cementiri annex, on disposen de panteó les famílies “ històriques “, i on fins a dates recents únicament podien rebre sepultura els finats d’aquestes famílies. L’edat d’algun dels difunts 48, 49 anys, ens confirmarà en la certesa que malgrat l’estultícia i la corrupció dels nostres governants, l’esperança de vida a millorat notablement a Catalunya, i a la nostra potencia dominant Espanya.




El titular d’aquesta parròquia – que ho fou de Castellolí en algun moment - Sant Feliu de Girona, conegut pel seu origen com l’Africà va ser martiritzat en la persecució de l’emperador romà Dioclecià l’any 303. La seva presència en aquesta Vall, ens confirma que foren persones procedents de la Catalunya Vella, els qui repoblarien aquestes terres, un cop foragitats els sarraïns.

Veiem des d’aquella alçada el Castell de la pobla de Claramunt, que quan toqui – amb l’ajuda de Déu – serà destinació d’una de les nostres sortides.

© Antonio Mora Vergés