L’ANOIA DESCONEGUDA. SANT PAU DE LA GUARDIA.

Sortíem el Feliu Añaños i Masllovet, el Santiago Moya Romero, l’Antoni Uriz, l’Antoni Ibáñez Olivares, i l’Antonio Mora Vergés, de la gran Balma del Solà de Roca, els baixos del nostres pantalons donaven testimoni del fangueig que les darreres pluges havien deixat a l’indret. Aquella mateixa tarda adquiria unes polaines, per evitar – fins on sigui possible - la justa reprimenda que – com esperava – vaig rebre de la meva esposa.

Davant nostre, entre la boira que s’anava espessant, vaig veure el conjunt de les cases de Ca n’Elias, del que sobresurt la torre del campanar de l’església de Sant Pau de la Guardia.
Desfèiem el nostre camí fins a l’entrada de Can Solà de la Roca, i un cop allà , convencíem al nostre xofer, l’Antoni Ibáñez Olivares, d’arribar-nos fins al turó; l’Antoni Ibáñez Olivares inicialment es manifesta contrari a travessar Montserrat Parc, un més dels tants i tants projectes d’urbanització, que s’han quedat a mig fer, i constitueixen avui una rèmora quasi insuperable per a les economies dels municipis que van aprovar els projectes de planejament urbanitistic. La seva recança està justificada, per arreu el ferm és irregular i en el darrer tram ens cal transitar novament per terrenys plens de fang ; fet i fet, un cop portes els baixos enfangats, ja no ve d’una mica, oi ?

Reproduïm algunes dades d’interès : Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església, un xic més avall de la primera església de Sant Pau del 1084, que fou renovada al pas del s XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada, està prop de l'antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del s XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del s XV s'invertiren els papers i entre els ss XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al s XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

El temple és de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. A la façana hi trobem la porta d’entrada, d’estructura arquitrabada, i un òcul a la part alta. Té adossada una de torre de planta quadrada, que possiblement fes inicialment funcions de guaita i bada, i ara de campanar. Ens expliquen – l’església està tancada - que a l’actual frontal de l’altar, es conserva una escena de la Conversió de Sant Pau, procedent de l’antic retaule de Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc ), del segle XVII.

Malgrat la boira cada cop més intensa, recollirem imatges d’aquest indret, que inclourem dins de l’eremitori de Montserrat. Hi ha amics lectors una Anoia montserratina, dins d’aquesta comarca tant encisadora com desconeguda.

© Antonio Mora Vergés