diumenge, 24 de gener de 2010

LA CARA DEL BRUC. LA MALA CARA.

Creuàvem el pont de la Parròquia, que uneix els nuclis del Bruc de Baix i de la Parròquia, superant el Torrent de l'Illa. Aquest pont va ser construït a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, el projecte va ser aprovat pel Consell Permanent en data 12 de gener de 1917 i va ser construït el 1924. Bastit amb una barreja de fàbriques de pedra i maó massís (ambdues vistes) durant molts anys va ser el pont amb una arcada de maó de llum més gran dels existents a Catalunya. Per aquest motiu va ser inclòs com un dels elements a protegir a la Normativa de les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi del Bruc aprovades l'any 1983. I és per això, que en virtut de l’aplicació de la Disposició Addicional 1a de la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local.

La Gemma Estrada, en un article publicat a collbato.com - que reprodueixo parcialment - , es queixa que la administració – en aquest cas la Diputación Provincial de Barcelona , ha gosat desfigurar el Pont de la Parròquia. Exposa de manera vehement que s’ha actuat de manera gens sensible per adequar aquest pont a una pretesa necessitat actual, al costat nord del pont se li ha adjuntat una passarel•la•la per als vianants., però, per a fer el nou vial no s’ha respectat l’antiga obra, sinó que s’ha trencat impunement tota la barana del pont fent una obra ràpida sense un treball acurat, on poguessin conviure l’antic i el modern de manera harmònica, conclou que al pont del Bruc se l’ha tractat com a qualsevol pont d’una autovia , encastant-li una estructura de ferro i trencant les antigues lloses de pedra, els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants i les baranes de ferro forjat. No recollirem – en paraules de la Gemma Estrada – imatges del pont mutilat.

Baixarem fins a la font innominada – per nosaltres la font dels rentadors- i recollirem imatges d’una instal•lació que possiblement fa menys de cinquanta anys encara donava servei – bon servei – al nucli de la Parròquia.



El lloc si els brètols ho respectessin, podria esdevenir un parc públic. Advertim en la paret d’un dels marges del voral del camí, una roca treballada en forma de cara, dissortadament abans que nosaltres, ho han vist persones quina única distracció és la destrucció sistemàtica i gratuïta de tot el que és bell, la cara presenta una fractura al nas; sobretot per això - per deixar testimoni de l’acció constant d’aquestes bandes – en recollim imatges.




Amb la serralada montserratina de fons, elevem – una vegada més la nostra pregària – Senyor, torna la llibertat al teu poble !

© Antonio Mora Vergés