Un viure espitós

El mot, sembla que procedent de l'anglès speed, te una traducció múltiple : alterat , excitat, intranquil, mogut, neguitós, cul d'angoixes; també en el món dels cavalls es diu d'aquells que tenen “ massa sang “.

Des de sempre havia viscut amb un neguit que no sabia adjectivar , i quines manifestacions – en la major part - son les enunciades en el paràgraf anterior.

Sense tindre'n consciència, patia o gaudia, de forma alternativa i/o successiva , diferents estats d'ànim, que en ocasions em duien a pensar que era – si més no – diferent a molts dels meus coetanis.

Amb aquesta sensació, van anar passant, el dies, les setmanes, els mesos, els anys, i una rera l'altra fins a cinc dècades; de tant en tant trobava algú que tenia o semblava tenir aquesta mena de caràcter. Això no generava quasi mai empatia, sinó clarament una sensació de “normalitat “ que ni que fos momentàniament esdevenia confortadora.

Tot d'una vaig anar coincidint amb persones que – patien & gaudien – també les mateixes o semblants sensacions, a partir d'aleshores tot va ser “ caminar i veure “, com sinònim clarament del “ cosir i cantar “ que hom considera el paradigma de la felicitat a la terra.

No cal ser espitós per sortir amb els dels coneixercatalunya.blogspot.com, però si ho sou no us farà nosa, no som – ni volem ser – els “espiri González “catalans.

Gaudim preparant sortides per veure aquella ermita isolada – de vegades al costat d'una gran arteria de comunicació -, o aquella arbreda singular, o aquell rocam que suporta les restes d'un castell o qala't, o balmes que aixopluguen una casa, o fins fa uns anys corrals de bestiar, o molins fariners, o una roca a Collsuspina que ens recorda un colom,

,o,o,o,.....

Un bon remei, per ajudar-nos a conviure, - curar és una paraula vanitosa, impròpia d'éssers intel•ligents- amb el caràcter espìtós, és comprar-vos unes bones botes per caminar, si us calen, també uns pals de treking, i el material més bàsic, guants, passamuntanyes, polaines, gorres i/o barrets, motxilla, alot o si sou més moderns un “ frontal “, màquina de retratar, cantimplora ,... ah! , mapes de lloc a visitar. Amb tot això i fent una activitat regular, 1 cop per setmana, 2 al mes, 1 al mes,... acabareu sumant-vos als qui sense cap pretensió, fem del Conèixer Catalunya més que una afecció, una passió.