Decisió macabra

La paraula – macabra- ens la deixaven – com tantes coses – els àrabs que romandrien per les terres d'Ascó formalment fins a l’expulsió dels moriscos; de fet però – més en uns casos que ens altres – tothom porta sang sarraïna en aquestes terres banyades per l'Ebre. El topònim sembla que d’arrel ibera , faria referència a la ubicació dalt d’un turó de pedra.

Qualificava de macabra la decisió perquè no es fa per triar entre una opció bona i una de dolenta, sinó clarament entre dos molt dolentes :

a) convertir-se en un cementiri nuclear

b) esdevenir un cementiri, un més, en un país que n’està curull.

Ningú ens ha explicat les conseqüències reals de l’accident nuclear de txernòbil, tot i que les morts relacionades amb els diferents tipus de càncer han tingut un creixement exponencial; científicament està fora de dubte que les possibles fuites en la manipulació de la energia nuclear son un font de perill, tant almenys, com les de la resta de combustibles, petroli, carbó ,....




El criteri de proximitat és un recurs histèric. Vivim en un globus, i qualsevol emanació a la seva atmosfera, acabant afectant a tothom.

Quan al tancament de les nuclears, les químiques , i altres empreses “ amb mala premsa “, els progressistes de Barcelona – que no les van voler en el seu entorn - , ho veuen amb vols ulls. La gent que viu en les terres altes de Tarragona té consciència que la marxa d’aquestes activitats, implicarà un despoblament -ràpid i irreversible - , que deixarà en una anècdota l’expulsió dels moriscos.

El recorregut per les zones bèl·liques [ de la Guerra 1936-39 ], l’encant dels Ports,.... son atractius insuficients per ocupar a tota la població activa. Si marxa la industria, al seu darrera marxaran , primer els joves i desprès les persones de mitjana edat, que tornaran en la seva majoria per ser enterrats al costat dels seus, en aquest erm aleshores desert.

Deia que els membres de l’ajuntament d'Ascó han de prendre una decisió macabra, no voldria pas estar en la seva pell; fer política a nivell local és una tasca dura i gens reconeguda; ben al contrari de l'activat política “professional” dels qui s’apunten al carro del NO, que no saben – ni volen – trobar, el desllorigador del creixent atur , que dissortadament està al darrera d’aquesta situació, que massa sovint ens obliga a tots a triar entre dos mals.

La calor extrema a l’estiu, la mosca negra, el mosquit tigre, les nuclears, les químiques, el cementiri nuclear,al “territori” com diuen a Barcelona quan parlen d’aquestes terres, ho tenen tot !. De fet, autovies, hospitals, universitats, biblioteques , teatres,... perquè, oi ?

© Antonio Mora Vergés