Quan a la descripció del l’accés trobem :
A llevant del cap de municipi, vora el Llobregat i no gaire lluny de l'estació del carrilet, hi ha la capella preromànica de Sant Hilari, en terrenys del Mas de Sant Hilari.
La capella s'aixeca sobre les restes d'una antiga vil•la romana, les quals, juntament amb fragments de terrissa, afloren superficialment. La capella, d'una nau capçada per un absis rectangular, conserva unes impostes esculpides a l'indret de l'arc triomfal i a l'interior de l'absis, alguna de les quals podria ser reaprofitada d'una construcció anterior. Guanya força la tesi que la Vil•la romana s’anomenés Villa Alba, és a dir, Vil•la Blanca situada com l`actual ermita al marge dret del Llobregat. Com és possible, però, que el topònim Vilalba se situï avui al cantó esquerre del riu?. Ens sembla molt versemblant la l’explicació que hi donen des del grup d’opinió i recerca d’Abrera – BREA-
“Les vil•les romanes eren extenses propietats constituïdes per una sumptuosa residència i un ampli territori dedicat a l’explotació agrícola i ramadera. És possible que en el cas de la Vila Blanca aquest territori o fundus s’estengués més enllà del riu i que, en conseqüència, la denominació Villa Alba es referís a un territori a cavall d’un i altre marges del Llobregat. El fet que a època alt medieval sobre les estructures edificades de la vil•la s’hi bastís una capella dedicada a Sant Hilari degué comportar la substitució, al costat dret del riu, de la denominació Villa Alba per la del Sant al que es consagrà la capella, mentre que al territori del marge esquerre el topònim antic s’hauria mantingut vigent fins als nostres dies.”
Seguint el fil de la història , la vil•la romana de Sant Hilari, que es trobava situada a la plana de la dreta del riu i, per tant, en territori obert als atacs dels sarrains, segurament també va ser abandonada pels descendents dels antics pagesos iberoromans.
Cap al segle IX, si no abans, uns nous colons, ara ja de parla catalana, van aixecar la petita església preromànica sobre els fonaments romans, fet que ens indica la constitució d'un cert nucli de població de manera que potser podríem situar aquí el primer emplaçament del poble, i, alhora, això ens explicaria el suposat significat de la paraula "ABRERA" en llengua àrab: "la riberenca", o "vora el riu" (pensem que l'àrab devia ser aleshores i en aquesta zona una llengua tan usual com el decadent llatí o el naixent català).
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada