divendres, 13 de juny de 2008

Sortida balsàmica.[ Camins de Sant Llorenç Savall ]

La sortida començava per a mi les 9,00, quan pujava al cotxe en que venien els meus companys d’avui des de Barcelona, un cop dalt, continuaríem carretera enllà en direcció a Sant Llorenç de Savall.


Deixàvem el cotxe al carrer superior de la urbanització “ Les Marines “; des del camí, veuríem en primer lloc, la Masia de la Roca que dona nom, justament al pont i la corba que la carretera fa en el seu pas prop de la finca, a la dreta de la pista, la inconfusible silueta de la roca Mur, “la màquina de tren”, ben aviat el primer trencall, a la dreta aniríem a la Vall d’Horta, i seguint rectes a la Vall de Mur, seguim rectes i des del Coll de Palomeres, gaudim de la visió del Monestir de Sant Llorenç del Munt, als costats de la pista, els rovellons de cabra o de llet, ens fan companyia i distreuen la nostra atenció.
Arribem a la pista que comença justament a la corba dita del Dalmau, i que bifurca un parell de quilometres més enllà, en un via alquitranada que dona accés al Dalmau i la pista que nosaltres agafem, i que també més endavant, ens permetrà accedir a la Vall de Mur.

L’objectiu en aquell indret a més de meravellar-nos de la seva amplitud, és contemplar la Masia del Dalmau, i visitar l’església romànica de Sant Pere, que no està senyalitzada enlloc, i en quin accés detectem subtils accions d’entorpiment.


Anem desprès fins a les restes del Forn d’obra, des d’on de ben segur sortiren la major part dels maons i teules de l’actual masia, esmorzem assentats a l’era de la casa.

En la tornada seguim el camí per damunt de la via asfaltada, i ens arriben fins al banc d’obra, també volem comprovar si encara existeix el segon rellotge de sol, el que es troba a la cara de la tarda.

Baixem a la via asfaltada i continuem caminant, arribem finalment al punt en que coincideixen : la pista que va fins a la corba del Dalmau, el començament de la que porta a Cal Davi, la que per la dreta segueix el curs de la riera seca, i el rierol que desguassa la Vall de Mur ; seguim aquest últim, uns cinquanta metres i pugem per un corriol sense cap senyal, que en ascensió ens permet accedir fins al Pi de les Quatre Besses, el Vell Guerrer, entre tots tres, aconseguim abraçar el seu magnífic tronc; com és obligat també aquí fem anar les màquines fotogràfiques.

Acabem de pujar fins al camí del Davi, que deixem ben aviat, pel trencall que amb la indicació Matagalls-Montserrat, ens conduirà novament fins a la urbanització de les Marines.

Fet i fet, menys de tres hores de voltar, amb moltes aturades, i cobrint una distància que en el millor dels casos, no superarà els sis quilometres, com diu el títol, una sortida balsàmica !

En la tornada – per a mi només fins a Castellar del Vallès – pels companys fins a Barcelona, gaudíem dels colors de la tardor, sobretot en els arbres de ribera al llarg del riu Ripoll.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: