Quan sortíem de la C-25, agafàvem la carretera en direcció a Sant Julià de Vilatorta, i ens menys que trigues a llegir-ho, arribàvem a la torre de Santa Margarida; la tradició recull que aquest era un lloc d'hospitalatge en l'antic camí de Vic a Girona per les Guilleries.
Es tracta d'una casa senyorial edificada al lloc on hi havia un antic mas, deixem el vehicle al pàrquing, i bocabadats comencen a caminar per la finca. Del lloc s’explica :
L'edificació principal, així com les secundàries, van ser construïdes per Ignacio Pascual a finals del segle XIX, essent la data d'acabament de les obres l'any 1890. L'edificació constava aleshores del cos principal i de la torra de secció rectangular. Posteriorment es va afegir a l'edifici una altra torre, la de secció circular, i la terrassa. Aquesta segona fase de les obres es va acabar l'any 1895, data de l'acabament definitiu de la construcció en la seva forma actual.
La pedra que va servir per construir aquest edifici, així com la construcció secundaria que fa les funcions de masoveria, tipus masia però seguint el mateix estil constructiu, va ser extreta de la pròpia finca. El contorn de les obertures de la façana (finestres, portes, etc.), els coronaments dels merlets de les torres, els remats de la coberta, i altres detalls, són en totxo ceràmic vermellós, típic de l'època.
Avui en aquest indret d’excepcional bellesa es celebren banquets de noces.
En un punt elevat, trobem les restes de la capella de Santa Margarida o Maria del Camí , només es conserva la fonamentació i l'arrencada de les parets perimetrals. Sembla que aquestes runes acullen cerimònies de casament. Alguna dada d’interès :
L'església fou alçada pel canonge de Vic Guillem Gros vers el 1221. Era una construcció de planta romànica en forma de creu llatina i amb un sol absis semicircular al costat de llevant, amb la porta al cantó de ponent, al peu de la nau. Es va enrunar el segle XIX.
L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles. A l'acta de fundació el titular era santa Maria. El 1367 apareix l'advocació de sant Bartomeu i el 1560 trobem un censal a favor del ciri de santa Margarida, nom amb què es coneix actualment.
Del tot plegat en recollirem imatges.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada