Anàvem la Irene Tironi, el Feliu Añaños, i l’Antonio Mora, a Quer-alt, literalment ‘ pedra alta’; als peus del castell trobem la que fou parroquià fins l’any 1425 en que va assumir aquestes funcions l’església de Sant Salvador a Bellprat, després d’una visita efectuada pel bisbe Galceran Sacosta que va constatar la dificultat que els habitants del terme tenien per accedir al temple de Sant Jaume; aleshores passà a ser sufragània amb terme propi (tenia 7 masies l'any 1686), fins l’any1878 en que perd definitivament el caràcter de sufragània i restà com a simple capella. No hem trobat senyals del cementiri.
A l’igual que la capella del castell , dedicada a Sant Cristòfol fou donada a Santa Maria de Solsona; aleshores apareix citada –també-com Sant Cristòfol. El canvi de titular es va produir en època moderna.
En els darrers anys s’han efectuat obres de restauració i consolidació que han evitat el greu perill d’esfondrament en que es trobava. Aquest edifici ha patit diverses remodelacions al llarg de la història que han variat la seva estructura originària.
Actualment l’accés s’efectua per una porta al mur sud; al mur oposat s’hi endevina un arc rebaixat que podria correspondre a la porta original.
Els murs de l’obra romànica es caracteritzen per carreus petits i tallats regularment, que es barregen amb blocs de pedra col•locats horitzontalment.
Els murs exteriors són decorats amb arcuacions cegues i bandes llombardes. Per les seves característiques és una església pròpia del segle XI, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i campanar d’espadanya al mur de ponent.
Recollíem imatges de la capella de Sant Jaume, amb el Castell de fons, des del corriol que mena al turó de Queralt i des del pla.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada