Em calia únicament evitar els plàstics i la brutícia moderna quan recollia imatges de l’indret.
L'edifici actual és el segle XII, amb les seves modificacions, exteriorment no és visible l'estil romànic de l'església, ja que està voltada per murs i contraforts per contrarestar la poca solidesa de la base de pedra tosca sobre la qual està fonamentada.
L'església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost.
A la pàgina web de l’Ajuntament podeu trobar una amplia informació d’aquest racó on s’inicia el periple vital que donarà lloc al poble d'avui.
http://www.aiguafreda.cat/municipi/historia
Un botó de mostra :
El 5 d’agost del 898, el bisbe Gotmar de Vic va acudir a consagrar l’església de Sant Martí, construïda a la rodalia del vilar del mateix nom, a la vall del Congost (sita est in valle Congusto). L'església pròpiament dita havia estat finalitzada per ordre d’Emma, filla del comte Guifré I i abadessa de Sant Joan (“Emmo, abbatissa, erexit in culmine”).
Hom ha proposat que l’església de Sant Martí es va edificar entre els anys 897 i 898, atenent a la referència, en l’acta de consagració, a la construcció feta per la mateixa abadessa Emma. Hom ha acceptat fins ara aquesta referència, tot i que també s’ha dit que és possible que existís una església anterior que Emma hauria renovat íntegrament o un centre eremític, relacionat amb la cova cripta cavada en la tosquera de sota l’església. En tot cas, “hi havia vida i organització molt abans del 898 " - Nosaltres creiem que és possible que la construcció del temple, situat just a sobre de l'emplaçament de la cova hagués començat per iniciativa de l'oncle d'Emma, el comte i monjo Sunifred en el moment de la seva aprisió de la rodalia, segurament entre el 844 (nomenament com a comte de Cerdanya) i la seva mort el 848.
De fet, la lletra exacta de l’acta de consagració i dotació indica més aviat una confirmació per part d’Emma de la donació que de l’esmentada aprisió féu el comte Sunifred (omnem aprisionem quam Sunifredus comes, avunculus meus condam ad ipsam concessit ecclesiam). Així, l’església de Sant Martí ja existiria, com a mínim, l’any 848 i l’aprisió del lloc, si es va aplicar correctament la legislació visigòtica dels 30 anys de possessió ininterrompuda fins que es pot disposar lliurament d’un bé, hauria tingut lloc abans del 818. Aquesta última datació situa la construcció inicial del temple en un context històric convuls marcat per la revolta d’Aissó, els anys turbulents de la revolta de Guillem de Septimània contra Carles el Calb i els seus fidels (entre els quals hi havia el comte Sunifred) i la llarga pacificació posterior del país.
Recordem aquí, per exemple, que quan el 858 el rei Carles el Calb donà al seu fidel Humfrid, en nomenar-lo comte de Barcelona, el domini sobre el Montseny, aquest no va incloure cap terra situada al vessant osonenc del Coll Formic. De fet, pren més sentit així la possibilitat d’una església inacabada que, tot i poder rebre formalment donacions comtals, va romandre en una situació de debilitat fins a la represa del poder comtal a finals del segle IX. Represa que es materialitzà amb l’acabament de l’obra per mandat d’Emma el 898.
L’aprisió inicial del comte Sunifred tenia unes dimensions precises i ben fixades en l'acta de consagració del 898: ab orientem per ipsum semitarium que discurrit ad Kannes et de ipso semitario usque ad fontem villarizello Sancti Martini et de ipsa fonte usque in rio qui discurrit ad ipso rio, et inde per ipso rio usque ad alia fontana et usque ad ipsum arborem ubi crus facta est et de ipso arbore usque ad ipso semitario que discurrit ad Cannellas. Un espai relativament petit que, tal vegada, quedava centrat per un assentament anterior que, fins i tot, podria tractar-se de l’assentament eremític de la cova de Sant Martí. En tot cas, cal tenir present que l’espai descrit en l’acta de consagració no és que el hi havia en temps de l’aprisió de Sunifred sinó el resultat del mig segle transcorregut, com a mínim, entre la seva aprisió inicial (moment en què es pot haver fundat també el vilar de Sant Martí) i la consagració del 898.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada