Aquest any 2010, tornant de la Torre Marimón , m’aturava a recollir imatges – des de la carretera - d’una resclosa coberta de vegetació. El lloc de propietat privada – tot és d’ algú - és inaccessible, i possiblement el llit de la riera de Caldes, curull de vegetació esdevé intransitable.
Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes
l’obra del Gener Aymamí i Domingo, Joan Pallarés-Personat, posa l’èmfasi en la importància social i econòmica d’aquestes infraestructures.
Alguna dada d’interès :
A Catalunya es comença a registrar l'existència de molinos molentès als segles IX i X, malgrat que la seva construcció no es difondrà fins als dos segles següents, fet que esdevindrà un monopoli senyorial i un símbol més de poder en les relacions feudovassallàtiques.
La construcció de molins era quelcom força complex, que tan sols podien permetre's alguns elements individuals, si disposaven d'una certa autonomia respecte del règim feudal, ja que implicava haver de tenir una capacitat econòmica suficient per poder obtenir el domini dels drets sobre el bosc d'on es treia la fusta necessària, sobre la terra on s'edificava i sobre les aigües que n'eren la font d'energia. El molí necessitava d'una resclosa i unes canalitzacions que podien influir directament en la disponibilitat de l'aigua pel regadiu, segons quina fos l'estructura agrària del lloc.
Perquè no, dissenyar i difondre una ruta dels molins de la riera de Caldes? .
A qui correspongui.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada