Arribava fins a Torrelavit – escrit en algun lloc Torre-Lavit –, el procés de fusió dels antics termes de Terrassola i lavit va començar l’any 1853 quan es van fer els primers tràmits per aconseguir la unió però no van prosperar. Més endavant, l’any 1867 es va recuperar el projecte, novament però, ara per causes polítiques no es va dur a terme. Va caldre arribar al 1918, quan quasi tots els veïns dels dos pobles van lliurar una instància tot considerant factible la fusió dels dos termes en un de sol. El 1918, els dos ajuntaments es van posar d’acord i el 1920 es van unir legalment; el nom del nou municipi des d’aquella data és Torre-Lavit.
Aturava el meu vehicle prop de l'església de Sant Marçal de Terrassola , esmentada com a parroquial des del 1209. L'edifici eclesial, que ha estat restaurat recentment, és romànic, d'una sola nau capçada per tres absis semicirculars disposats en forma de creu i amb un cimbori vuitavat. Els absis i els murs laterals són decorats exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta primitiva era a migdia; va ser tapiada i se n'obrí una altra a ponent.
Em calia baixar fins al llit de la riera per recollir imatges de la part posterior de l’església, és complicat aconseguir la imatge dels tres absis, que literalment pengen sobre el buit.
La memòria popular ha situat al costat d'aquesta església la ubicació de l'antic castell de Terrassola, per bé que no n' hi ha restat cap vestigi. El castell de Terrassola és documentat el 1062. El castell i terme de Terrassola foren senyorejats pels Castellet (segle XII) i els Pierola (segle XIII), però al segle XIV els trobem en poder del prior de Sant Pere de Riudebitlles. El 1372 el comú de Vilafranca del Penedès adquirí la jurisdicció dels pobles de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola, Santa Fe i la Granada. L'any 1632, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola eren de l'abat de Montserrat (jurisdicció civil, documentada des del 1428) i del rei (jurisdicció criminal), i, més tard, la jurisdicció civil passà al capítol de la catedral de Vic.
Tinc la sensació que compateixen ‘terrassa petita’ , Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. De la mateixa manera que dins del meu cor, hi caben altres Terrassoles, com la homònima de Sant Feliuet, al terme de Santa Maria d’Oló, al Moianès, adscrit avui a la Comarca del Bages
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada