dimarts, 15 de juny de 2010

EL MÒBIL DEL CAMI DE SANT MIQUEL DE CANYELLES

M’arribava fins Aiguafreda, pensava resseguir la riera de l’Avençó, portava un text que diu :

Canyelles ve després. Dotat de terme propi el 1010 (“in comitatum Eusona, in termine de Scanelos vel ad ipso viver”)51, es tracta d’un assentament fruit d’una colonització prèvia del que seran els marges del terme parroquial, encarat a migdia, en un terreny abrupte però molt assolellat (a partir del segle X hi proliferaran les vinyes, sovint de preveres vinculats a la seu vigatana)i prop dels torrents que davallen cap a la vall de l’Avencó. De fet, el nom de Canyelles prové segurament de l’existència de canyissars i, en general, de conreus irrigats, com els llinars o el viver de Canyelles esmentat el 1010 i que encara existia el 1275

Del lloc a la pàgina de l’Ajuntament s’explica :

L'ermita de Sant Miquel de Canyelles es troba situada a la vall d'Avencó a uns tres quilòmetres a llevant, riera amunt sobre la Casa Nova de Sant Miquel.








De les tres ermites que hi ha a Aiguafreda (Sant Salvador i Aiguafreda de Dalt) aquesta és la menys coneguda, però no per això té menys importància.

De la capella de Sant Miquel, que és com se l'anomenava en aquell temps, en trobem les primeres referències escrites el 1309, tot i que és més antiga, segurament de la mateixa època que la de Sant Salvador. Té unes mides de 5 m d'amplada per 10,5 de llargada. Conserva, com és costum en les construccions romàniques, la porta lateral en lloc de la central com a la majoria de les esglésies.

La consueta de 1636 diu que Sant Miquel es troba dins les possessions de can Serra de l'Arca.

Aquesta és l’única de les tres ermites que actualment no té cap mena de culte.



Deixava el vehicle abans del primer pont [ els recents aiguats desaconsellen circular amb vehicles ‘normals’ ], em creuava amb una senyora que feia “jogging”, que em diu que no hi ha cap ermita, però si masies, entre elles la Casanova de sant Miquel. El camí ple de tolls em dissuadeix de continuar, i a la tornada trobo un aparell mòbil al camí, imagino que possiblement sigui de la senyora del “jogging”, i m’adreço a l’ajuntament per deixar-lo; quasi al davant de porta, sona el telèfon i al despenjar-lo es confirma que efectivament era de qui m’imaginava, i en menys de dos minuts acut a recollir-lo. El seu espòs em confirma que Sant Miquel està prop de la Casanova Nova, tot i que el camí no està ni clar ni senyalitzat.

El trosset de camí prop del torrent m’ha deixat amb ganes de tornar; quan sigui possible anirem fins a Sant Miquel de Canyelles.