Seguia les petjades del Joan Lomas Gavilan ; veníem des de Vallgorguina, portava la Olympus FE-100 penjada a l’esquena - és una màquina lleugera i com diu el Tomàs irigary Lopez, te un registre de colors molt bonic -, creuarem la riera per agafar un camí on hi ha alineats plàtans monumentals ,i que passa pel conjunt de la bassa de l'Aranyal, deixem el trencall que ens menaria a Can Valls, anem a sortir novament a la carretera, al costat del talús d’obra on es poden admirar els tres magnífics forns de Pega datats entres els segles IX i X.
Alguna dada en relació a aquestes infraestructures preindustrials :
Foren habituals a partir dels segles IX i X, i decaurien definitivament a partir de la Guerra Civil.
Mitjançant una destil•lació primitiva, s’obtenen pegues , brees , i quitrans forestals.
Aquesta mena de forns per la seva exclusiva destinació s’acaben anomenant també pegueres.
La producció anava destinada principalment a les drassanes per a calafatar les embarcacions.
Altres destinacions quan a les brees especialment era el seu us en l’enllumenat públic [ torxes ] ; foren essencials per impermeabilitzar els bots; durant molts segles els envasos més eficients per al transport de líquids; el vi fins no fa gaires anys com exemple. També curiosament per la impermeabilització de soles d’espardenyes, etc.
Depenent de la fusta emprada també variava el producte final. Del pi blanc i pi negral s’obtenia la brea, una substància viscosa de color roig negrenc, de la fusta del ginebre s’obtenia el quitrà de ginebre, que s’utilitzava per guarir ferides petites i superficials tan d’homes com d’animals.
Per a la seva construcció habitualment s’utilitzava un desnivell del terreny o terraplè per excavar un forat, deixant oberta la part frontal. Constava de diferents parts: el forn, forat excavat amb forma de gla; la boca o porta, que era l’obertura frontal que facilitava la càrrega, la neteja del clot; el canal, conducció que unia el forn amb l’olla, recipient on es recollia la pega o quitrà.
Per a l’obtenció de la pega s’omplia el clot des de les parets fins al centre amb estelles de teia col•locades verticalment; es tapiava la boca i es cobria la part superior amb escorça. Després s’hi calava foc. Les teies cremaven de dalt cap a baix, alliberant el quitrà per les altes temperatures de l’interior, que circulava en forma líquida pel canal fins arribar a l’olla, on era recollit. Tot aquest procés era lent i durava un dia.
Del quitrà obtingut, escalfat i remenat durant mitja hora, després de refredat es tornava una substància sòlida negra, la pega.
Amic lector, m’agradaria ampliar aquesta informació, i agrairé molt la tramesa de qualsevol informació a coneixercatalunya@gmail.com
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada