El procediment inquisitorial que se segueix pel parlament de Catalunya, contra un dels grups de la Oposició, em recorda també un verset d’aquest llibre de saviesa, 12,16 ‘ l’enemic és melós quan parla, però per dintre seu només pensa com et tirarà a la fossa.’
Acostumo a caminar per la Catalunya ‘real’, lluny de la megalòpolis Barcelonina; seguint els meus interessos, el patrimoni històric, cultural i natural, sovint però em relaciono amb la gent del país, i malgrat defugir conscientment les qüestions politiques , de manera exponencial en els darrers mesos, els meus interlocutors/es em traslladen el seu malestar, i la malfiança vers TOTS els Partits i els seus membres.
Aquesta situació dissortadament dona alés als qui no creuen – ni practiquen- la democràcia; als qui troben que amb una llengua – la castellana – n’hi ha més que suficient; als nostàlgics del brac enlaire i la boina amb borla; als que des de sempre diuen voler-ho tot per al poble, però sense el poble.
Recordo una frase que s’atribueix a la Presidenta de la Comunitat de Madrid, en la que afirma que ‘ la corrupció és intrínseca a la política’ ; sens dubte – com afirma la inefable política - això és cert en aquest país nostre. No us avorriré amb la llista- quasi infinita – de malvestats fetes per uns i altres.
La pregunta és obligada; això te remei ?.
Calen solucions radicals i alhora clàssiques; als corruptes – com a l’antiga Roma - se’ls donarà la possibilitat de llevar-se la vida, i en el supòsit que no ho facin, es recuperaran les velles eines, forca, garrote vil, guillotina, i de forma publica en horaris de màxima audiència televisiva,- si fos possibles, ja en tres dimensions - i no únicament per les cadenes ‘morboses’ , se’ls executarà en directe.
Segur amics lectors que reduiríem la corrupció.
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada