Elevació i mobilització intensiva dels dits.
Ibuprofeno 600 mg/ 8 h altern c/ 4h amb Paracetamol 1g
Omeoprazol 20 mg / 24 h vo
No feia cap esment a d’altres mesures no estrictament mediques que tenen sens dubte un gran efecte curatiu, em refereixo amic lector a l’aplicació d’una dosis moderada de romànic – familiar i proper – que joiosament és conserva encara.
Anava en companyia de l’Antoni Ibañez Olivares, i feien camí fins a Can Santpere, on recollíem imatges de la seva ermita romànica. L’ Antoni ha escrit en relació a aquesta esglesiola :
L'ermita de Sant Pere d'Ullastre és una capella rural romànica (del segle XII), que està unida a la masia de can Santpere. Està situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el mateix i la capçalera del riu Tort.
El temple es va edificar en el segle XII amb una sola nau acabada en un absis semicircular i amb dues absidioles laterals. Aquestes i l'absis estan cobertes amb volta de quart de cercle, mentre que la nau té volta de canó. El temple s'il•lumina gràcies a tres finestres. En el mur sud trobem una de doble esqueixada. En l'absis principal i en l'absidiola sud s'hi van obrir unes finestres d'una sola esqueixada, protegides per un arc de mig punt. La de l'absidiola ha estat refeta durant la darrera campanya de restauracions, ja que havia esta cegada.
Continuarem fins a Santa Maria de Togores, dins al terme de Sabadell, ens havíem aturat prèviament per veure el Pi de les Tres Besses. Mentre degustàvem un préssec recordava haver escrit en relació a l’indret :
La capella és dedicada a la Mare de Déu de Togores i sant Abdó i sant Senén, invocats per les famílies quan algun fill era quintat. La casa i l'ermita actuals existeixen des del 1323. Hom celebra un aplec el darrer diumenge de maig.
Els Togores, des de l'any 1349, havien format part del condomini dels Tres Senyors de la vila. El lloc és esmentat des del 986 i el llinatge des del 1159.
Va ser residència de donades (*) que depenien dels benedictins de Sant Llorenç del Munt.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
La quadra de Togores, que era del terme de Sant Pere de Terrassa, va ser incorporada el 1904 al terme de Sabadell.
Us recomano molt l’aplicació – amb mesura – del bàlsam romànic, dels seus benèfics efectes sobre la salut, hi ha una munió d’evidències científiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada