diumenge, 12 de setembre de 2010

EL CASTELL D’ABERTIS. ALT PENEDÈS

Anàvem amb la Maria Jesús Lorente Ruiz fins al poble de Castellet, està a 159 m d'altitud, en una cinglera de pedra tova miocènica, a la riba esquerra del riu de Foix, que forma un meandre que l'envolta pel N, l'W i el S. Al peu de l'encinglerat conflueix la riera de Marmellar, fet que donà importància estratègica al castell de Castellet, que dominava dalt del turó el passatge a les terres de l'Alt i el Baix Penedès.

L'antic castell és documentat ja el 977, any en què el comte Borrell II —que ja el tenia pels seus pares— el vengué a Unifred Amat (confrontava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders, Santa Oliva i Banyeres). Aleshores es deia castell de Sant Esteve, i Josep Iglésies identifica Unifred Amat, del tronc familiar de la poderosa família Cervelló, amb l'Amat que morí lluitant amb els sarraïns en defensa del castell de Selmella. El seu fill ja és anomenat Otger de Castellet (1024) i el 1037 es discutiren els límits del castell entre Bernat Otger, fill de l'anterior, i Sant Cugat del Vallès. Del llinatge cognominat Castellet (no tots de la mateixa soca) es destacà al segle XII Bertran de Castellet, conqueridor de Siurana i signant de la carta de població de Tarragona (1149), al qual l'arquebisbe Bernat Tort donà el 1154 l'encàrrec de repoblar Reus. La vila de l'Arboç, que formava part del terme, fou segregada el 1174 i després se'n segregà la quadra de la Llacuneta (1255). En 1365-70 el castell tenia 60 focs i era de Gispert de Castellet; el darrer del llinatge que posseí el castell fou Blai de Castellet (el 1380, quan tenia 69 focs) ja que el 1405 Martí l'Humà vengué l'imperi i la jurisdicció del castell, terme, quadres i parròquia a Pere de Gurrea i de Torrelles. Dels Torrelles el castell passà als Desplà i d'aquests a Bernat de Requesens (1460), de família vinculada a la Busca. Durant la guerra contra Joan II fou assetjat i pres per les forces del rei conestable Pere IV de Catalunya (1464), però a la fi de la contesa tornà als Requesens. Lluís de Requesens el vengué (1472) a Guillem de Peralta (a la fi del segle XV era molt abandonat), i posteriorment passà per matrimoni als Aguilar (1566) i després als Icard i als Queralt, comtes de Santa Coloma, que detingueren els drets jurisdiccionals fins a la fi de l'Antic Règim.

El castell fou adquirit i restaurat (1928-29) per l'arxiver Josep de Peray i March, destaquen les altes torres reconstruïdes amb una certa fantasia expressada en merlets i finestrals romànics i gòtics.



L'any 2001 fou rehabilitat i alberga la seu de la Fundació Castellet de Foix, anomenada Abertis des de l'any 2003.

Abertis és un grup internacional que gestiona infraestructures per a la mobilitat i les telecomunicacions a través de cinc àrees de negocis:

- Autopistes
- Infraestructures de telecomunicacions
- Aeroports
- Aparcaments
- Parcs logístics

La història ens depara situacions sarcàstiques; els senyors feudals cobraven ‘peatges’ als qui havien de creuar les seves terres; 1.000 anys desprès trobem que son els qui cobren peatge els qui s’acaben fent senyors ‘feudals’.



En recolliré imatges, una des de l’antic cementiri de Castellet, l’únic lloc que trobo ‘autèntic’ en tot aquest indret.

© Antonio Mora Vergés