dilluns, 27 de setembre de 2010

LA JOIA DEL MARQUESAT.

Coincidia amb la Eulàlia Ripoll a la consulta del fisioterapeuta, ambdós necessitem ‘una posta a punt’, i tenim la sort de conèixer al Martí Gisbert Martí, que s’ocupa d’aquestes tasques des de fa molts anys. Mentre fem els exercicis de recuperació xerrem una mica de tot, i en algun moment surt el tema del romànic. Faig ‘cara de pòquer’ quan la Eulàlia em comenta que a Castellar del Vallès tenim un petit pont romànic, prop de la casa del Brunet, que sembla tenia el cor robat a la filla dels anteriors propietaris de la finca, l’Asunción Brullet.




De tornada a Castellar del Vallès, em falta temps per arribar-me fins a l’indret i seguint el curs del barranc Canyelles, trobar efectivament un petit pont de dos ulls, al que les riuades se li han endut les baranes de pedra. No puc recollir-ne imatges des de tots els angles, ja que estic en fase de ‘recuperació ‘ i les meves actuals condicions aconsellen no córrer cap mena de riscos.



M’aturaré a la casa del Brunet per demanar informació, m’obre l’Agustina que quan li explico que vull saber coses del pont romànic, em diu que cridarà al Lluis [ ambdós germans han nascut a la casa, i han exercit com a masovers ]. Molt amablement m’explica que en més d’una ocasió l’aigua ha passat pel damunt del petit pont, i que certament les baranes les va enderrocar l’aigua. La informació però que em sembla d’excepcional importància es que per damunt passava l’antiga via de comunicació entre Sabadell i Sant Llorenç de Savall que venia des de Can Bages, Can Carner i continuava prop del barranc [ al costat de la xemeneia que es conserva a l’inici de l’Avinguda Josep Maria Valls ), des d’aquell punt baixava fins a trobar la riera de Canyelles. El camí de terra es conserva encara avui.



A reserva de confirmar - i àdhuc ampliar - totes aquestes informacions amb les dades que hi puguin haver a l’Arxiu d‘història de Castellar de Vallès, abans de deixar la casa del Brunet, recolliré una imatge de l’església Parroquial de Sant Esteve de Castellar, fins aquest moment la joia indiscutible del Marquesat.

Cap comentari: