dimarts, 28 de setembre del 2010

EL PONT REFET DE SANT CELONI. BAIX MONTSENY

Eren quasi les 18,00 hores quan anàvem fins a Sant Celoni , el Joan Vilardell, el Pedro Mesa i l’Antonio Mora, a Sentmenat continuava la ballada mensual de Country.


Observàvem un tràfic molt dens en direcció Barcelona; el barcelonins aprofiten la Mercè, per sortir a veure el país, aquesta circumstància em feia pensar que potser no era el millor dia per ensenyar-los el Pont Trencat. En tot cas ja estàvem en camí en el vehicle del Joan.

Quan arribàvem a la capital del Baix Montseny hi havia encara una bona llum, i en tot cas les mides del Pont, permeten retratar-lo tant al matí com a la tarda.



Deixàvem el vehicle al costat de la carretera que mena fins a Olzinelles, i com havia fet el Josep Salvany Blanch, l’any 1.912 ens situaven al costat de pedra, i recollia des d’allà una imatge dels meus dos companys.





Els mitjans locals publicaven al novembre del 2006 :


En el decurs dels pròxims dies tornarà a ser possible passar la Tordera pel pont romà que hi ha entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. En concret, fa 192 anys que no es podia passar pel pont, perquè una bomba el va trencar durant la guerra del francès, a principis del segle XIX. Ara, i gràcies a la insistència de l'Associació d'Amics del Pont Trencat, ha estat possible recuperar-lo.

En total, entre arcs i passeres, unes 85 tones d'estructura de ferro. Fa uns quants dies, quatre transports especials van traslladar l'estructura fins al punt de la Tordera on des del segle XV hi ha hagut el pont, que està abandonat des del 1811.

Hi havíem dedicat temps enrere un article, en que l’Enric Tarragó amb una narrativa fàcil i fluida, explica fil per randa, tota la història d’aquest Pont, que s’hauria de rebatejar de nou, tova vegada que ja no n’està de Trencat, oi ?


El Joan i el Pedro manifesten trobar encisador l’indret, i l’ensenyaran al seu torn als seus amics i familiars.

D’això justament va http://coneixercatalunya.blogspot.com


Entravem a la Societat Coral Obrera ‘La Gloria Sentmenatenca ‘ quan no eren encara les 20,30; el Joan Vilardell Illa, és mereix lluir en el seu escut les tres ales dels Sentmenat. Ha fet el viatge amb més rapidesa que un ocell, que en té dues.



© Antonio Mora Vergés