dimecres, 29 de setembre de 2010

SANT BERNAT DE MENTHON AL MONTSENY

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, la carretera que des de Sant Celoni porta fins a Seva passant pel Coll Fòrmic, s’anava enlairant, i endevinava a la meva esquerra les esglésies mil•lenàries de Santa Susanna i Sant Elies, ben aviat superaríem Sant Julià de Montseny; la nostra destinació era la capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon, que com L'hotel i, que li fa costat, són obra de l'arquitecte Josep M. Ros i Vila i foren construïts vers el 1952 per Delmir de Caralt, en un pendent assolellat del Matagalls, a 850 m d'altitud.




Em cridava l’atenció la magnifica porta d’aquesta esglesiola que sens dubte fou construïda amorosament, l’edifici malgrat la seva modernitat segueix en tot els canons del romànic : l’accés pel costat del mati permet el màxim aprofitament de la llum natural, i alhora en un clima tant fred com el del Montseny, de ben segur fa disminuir notablement les necessitats calòriques en els mesos freds.




El fill del Senyor de Menthon, avui Menthon-Saint Bernard, fou canonitzat pel Sant Pare Pius X el 1923, quan el va elevar als altars com a Patró Celestial dels Alps, i de tots aquells que s’estimen la muntanya ; la veneració a sant Bernat de Montjou (que seria el seu nom més propi, si bé és més conegut com a Bernat de Menthon o Bernat d' Aosta), fins als inicis del segle XX no s'estenia gaire més enllà de la Llombardia, el Piemont, la Savoia i a les esglésies vinculades al priorat del Gran Sant Bernat. D’ençà del primer quart del segle XX; Sant Bernat de Menthon, serà famós a tot el món – no pels dos abrics o refugis que va preparar a Mont-Jeux y Colonne-Jeux a la part alta de la serralada dels Alps- sinó pels famosos gossos que porten el seu nom.


El Sant Bernat, que descendeix dels Dogos del Tibet, en algun moment va arribar a l'hospici de Sant Bernat (Alps Suïssos) ; adoptats pels monjos, van ser ensinistrats per al salvament de viatgers i muntanyencs extraviats.


Paradoxalment el Sant Bernat com que és un dels gossos més grans i amb major pes , té una esperança de vida molt limitada en comparació d'altres gossos; tenint-ne cura com cal, acostuma a viure entre 8 a 10 anys.


Cercava un sinònim pel Montseny ; infinit , etern, perdurable, immortal, il•limitat, interminable, immesurable, incomptable, inesgotable...... quin us sembla mes propi a vosaltres ?


© Antonio Mora Vergés


P/D

Jose de Quadras y Sans em feia arribar un email on em precisava;

Delmir de Caralt i Puig, casat amb Pilar de Quadras i Feliu , germana del meu avi , Jose Maria de Quadras i Feliu, II Comte de Sant Llorenç del Munt , casada amb Delmiro de Caralt i Puig germà de la meva àvia Montserrat de Caralt i Puig, no era germana del Baró de Quadras, era cosina del II Baró o neboda del 1er i per descomptat els Barons de Quadras mai van tenir la propietat de can Pobla.

Varen construir l’hotel i l’ermita de Sant Bernat del Montseny i varen fer-se una estança particular dins l’hotel.

Com a curiositat, sé què, per l’ermita, va comprar teules velles amb molsa i tot, però el paleta les va netejar una a una, amb el conseqüent emprenyament d’en Delmir.

La Casa Pairal de Baronia de Quadras, a part de la molt coneguda de la Diagonal, està a Massanes a la comarca de la Selva.

Aquests errors es produeixen per que el meu besavi i per tant el seu germà Manuel, el cognom igual que els seus fills "de Quadras i Feliu"


3 comentaris:

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...

Delmir de Caralt i Puig, casat amb Pilar de Quadras i Feliu germana del baró de Quadras propietari de la casa de can Pobla, a la muntanya de Sant Llorenç de Munt.

Varen construir l’hotel i l’ermita de Sant Bernat del Montseny i varen fer-se una estança particular dins l’hotel.

Com a curiositat, sé què, per l’ermita, va comprar teules velles amb molsa i tot, però el paleta les va netejar una a una, amb el conseqüent emprenyament d’en Delmir.

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...

Delmir de Caralt i Puig, casat amb Pilar de Quadras i Feliu , germana del meu avi , Jose Maria de Quadras i Feliu, II Comte de Sant Llorenç del Munt , casada amb Delmiro de Caralt i Puig germà de la meva àvia Montserrat de Caralt i Puig, no era germana del Baró de Quadras, era cosina del II Baró o neboda del 1er i per descomptat els Barons de Quadras mai van tenir la propietat de can Pobla.

Varen construir l’hotel i l’ermita de Sant Bernat del Montseny i varen fer-se una estança particular dins l’hotel.

Com a curiositat, sé què, per l’ermita, va comprar teules velles amb molsa i tot, però el paleta les va netejar una a una, amb el conseqüent emprenyament d’en Delmir.

La Casa Pairal de Baronia de Quadras, a part de la molt coneguda de la Diagonal, està a Massanes a la comarca de la Selva.

Aquests errors es produeixen per que el meu besavi i per tant el seu germà Manuel, el cognom igual que els seus fills "de Quadras i Feliu"

Jose de Quadras y Sans

Lapidus Lapidis ha dit...

Salutacions,
A veure si em poden ajudar amb una informació. Fa anys vaig visitar l'ermita de Sant Bernat, a l'interior hi havia unes fotos i uns esquís d'un clergue que havia estat a l'Himàlaia. Podria informar-me algú que ho sàpiga, el nom i qualsevol dada addicional sobre el clergue? Agraït per l'atenció de qui pugui ajudar-me en aquesta qüestió.
Atentament.