dissabte, 4 de setembre de 2010

SANT VICENÇ DE TORELLÓ, O LLORIANA DE TER.

Anava al Ripollès, deixava però la C-17 a l’alçada de Sant Vicenç de Torelló, llogaret que el 1937 hom conegué amb el nom de Lloriana de Ter.

Limita al NE amb Sant Pere de Torelló, al S amb Torelló i a l'W amb Orís. Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de Sant Pere de Torelló. La base d'aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles (825 m) fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter. Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l'antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló. La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on coincideix amb els altres dos termes torellonencs, a poca distància dels límits municipals de Santa Maria de Corcó o sector de Sescorts.

Volia recollir imatges de l'església de Sant Vicenç de Torelló, documentada des del 1059; és un bell edifici romànic, hi ha constància que l’església fou anomenada esporàdicament Sant Vicenç de Cervià, i es reféu a la fi del segle XI amb un edifici de nau i petit creuer, amb un gran absis i un campanar de torre.

Al segle XII hom li afegí un gran atri a la banda de migdia, on hi havia l'antic portal.




Les noves devocions sorgides a la fi del segle XVI foren causa de l'afegitó de capelles laterals, i d'una transformació més radical el 1624, quan es construí una nova portada en el mur de ponent i s'hi afegí l'antic atri o galilea a manera de nau secundària.







El temple estava tancat amb pany i forrellat , ens expliquen que es conserven al Museu Episcopal de Vic les taules d'un retaule gòtic de Joan Gascó, pintat vers el 1520 i dedicat a sant Vicenç, i que havia estat traslladat a Borgonyà, d'on el recollí el bisbe Morgades.


El 1991, gràcies a la tasca d’en Miquel Puigbó es recuperà el contrapàs llarg, anomenat El Divino, dansa popular que s'havia ballat a Catalunya i una bona part del Rosselló fins ben entrada la segona meitat del segle XIX. Aquest ball és documentat durant la primera meitat del segle XVI i el seu origen és religiós, com es fa ben palès en el caràcter greu i auster dels moviments que el caracteritzen. El Divino es balla el dissabte de rams a la plaça de l'església del poble.




En això dels campanars de torre, tant comuns en aquestes terres d’Osona i àdhuc del Ripollès, subscric la tesi que respecte de Sant Feliuet de Terrassola defensa el Joan Raurell i Ges; les torres foren elevades prèviament a les esglésies i exercien funcions de guaita i bada, la funció de campanar se’ls assignarà quan s’assenta de forma definitiva i irreversible, el sistema econòmic d’explotació que coneixerem com feudalisme.


© Antonio Mora Vergés


Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#