Deu : Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície.
Tenia al cap la imatge de les deus de Sant Quintí de Mediona http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/les-deus-sant-quinti-de-mediona-alt.html ; més enllà de la semblança en la denominació – que personalment considero sinònima- l’únic element comú és l’aigua; abundosa en el cas de Sant Quintí, i escassa per raons no naturals a Torrelles de Foix.
Les Dous és un dels llocs més coneguts i emblemàtics de Torrelles, s’hi havien instal•lat trenta cinc fontetes totes arrenglerades, que - segons ens expliquen - rajaven a corc que vols ; avui sembla que és el servei municipal d’aigües qui aprofita la major part del líquid element, no queia tampoc quan varem fer la visita la Maria Jesús Lorente i l’Antonio mora Vergés el salt d’aigua que omple el pèlag; l’ indret és una destinació ‘habitual’ per a fer-hi dinars i berenars., doncs es troba condicionat amb servei de bar, taules, barbacoes, i zona d’esbarjo infantil.
Torrelles és el límit del Penedès ubèrrim, més amunt la Comarca retroba el seu sentit primigeni ; quan al topònim Penedès hi ha força acord en el significat "comarca rocallosa"; procedeix del llatí , de pinnatensi; pinna vol dir roca i la terminació -ense , territori.
Del Lloc de Torrelles hi ha força informació : pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat al 1067; posteriorment va pertànyer a Berant Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix; Al 1198, Guillem de la Granada, concedeix el Castell de Foix a Guillem de Tarragona, i deixà unes terres perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i la Verge Maria. El Castell de Foix va pertànyer posteriorment a la corona, que al 1388 el rei Joan I el va vendre a Bernat de Pinós, Una successora següent, Agraïda de Vilafranca, Senyora de Foix i de Torrelles, tingué una filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca que es va casar amb Guerau de Peguera i de Montbui. A primers del segle XVII el lloc de Foix pertanyia als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles. Guerau de Peguera i Berardó fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya – Aragó, primer marqués de Foix al 1710; la nissaga dels Peguera es va extingir amb Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí soltera al 1881 i va deixar el seu patrimoni a les salesianes.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Tenia al cap la imatge de les deus de Sant Quintí de Mediona http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/les-deus-sant-quinti-de-mediona-alt.html ; més enllà de la semblança en la denominació – que personalment considero sinònima- l’únic element comú és l’aigua; abundosa en el cas de Sant Quintí, i escassa per raons no naturals a Torrelles de Foix.
Les Dous és un dels llocs més coneguts i emblemàtics de Torrelles, s’hi havien instal•lat trenta cinc fontetes totes arrenglerades, que - segons ens expliquen - rajaven a corc que vols ; avui sembla que és el servei municipal d’aigües qui aprofita la major part del líquid element, no queia tampoc quan varem fer la visita la Maria Jesús Lorente i l’Antonio mora Vergés el salt d’aigua que omple el pèlag; l’ indret és una destinació ‘habitual’ per a fer-hi dinars i berenars., doncs es troba condicionat amb servei de bar, taules, barbacoes, i zona d’esbarjo infantil.
Torrelles és el límit del Penedès ubèrrim, més amunt la Comarca retroba el seu sentit primigeni ; quan al topònim Penedès hi ha força acord en el significat "comarca rocallosa"; procedeix del llatí , de pinnatensi; pinna vol dir roca i la terminació -ense , territori.
Del Lloc de Torrelles hi ha força informació : pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat al 1067; posteriorment va pertànyer a Berant Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix; Al 1198, Guillem de la Granada, concedeix el Castell de Foix a Guillem de Tarragona, i deixà unes terres perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i la Verge Maria. El Castell de Foix va pertànyer posteriorment a la corona, que al 1388 el rei Joan I el va vendre a Bernat de Pinós, Una successora següent, Agraïda de Vilafranca, Senyora de Foix i de Torrelles, tingué una filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca que es va casar amb Guerau de Peguera i de Montbui. A primers del segle XVII el lloc de Foix pertanyia als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles. Guerau de Peguera i Berardó fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya – Aragó, primer marqués de Foix al 1710; la nissaga dels Peguera es va extingir amb Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí soltera al 1881 i va deixar el seu patrimoni a les salesianes.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada