Durant el segle XX es derruïren les dependències monacals – això va permetre dissenyar uns jardins que donen caràcter a la vila de Camprodon - i sota la direcció de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951)es restaurà l’església, en relació al temple alguna dada d’interès ; va aixecada al segle XII, es de planta de creu llatina; té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals; cal fer especialment esment dels cinc absis rectangulars, quatre dels quals es troben en el transsepte i no es diferencien des de l'exterior.
El campanar, de dos pisos i alçat sobre el cimbori, dóna dinamisme al conjunt arquitectònic; el cimbori es tradueix a l'interior en una cúpula decorada amb una cornisa.
La gran senzillesa en la construcció de l’edifici i la poca decoració que hi podem trobar, l’apropen a l’orde del Císter, en què la sobrietat és elegància.
La zona més treballada és la portada de la façana principal, amb unes formes semblants a les de Santa Cecília de Molló.
No puc accedir a l’interior, i recullo únicament imatges de l’exterior, cosa certament complicada, ateses les dimensions de San Pere de Camprodon.
El consell de sempre, arribeu-vos fins al Ripollès. El temps – i paciència - us permetran conèixer i gaudir de tots els seus racons. 
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Que la Apòstol Sant Pere, elevi a l'Altíssim la nostre pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada