diumenge, 5 de desembre de 2010

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA GUIA. BARCELONÈS

El Feliu Añaños i Masllovet, ens envia aquesta crònica – primera d’una sèrie que ens portarà pel romànic del Barcelonès – i que dura a terme en col·laboració amb la seva esposa. Els seus passos els portaran en aquesta ocasió fins a la capella de la Mare de Déu de la Guia , més coneguda com capella d'en Marcús donat que la seva construcció, duta a terme entre 1166 i 1188, es deu al llegat del comerciant barceloní Bernat Marcús.




La Capella està situada a la cantonada entre els carrers Carders i Montcada, al barri vell de la ciutat. Fàcilment accessible des de la sortida del metro de la línea 3 a l’estació de Jaume I a la Via Laietana; des d'aquí agafarem el carrer Princesa fins a la cruïlla amb Montcada, des d'on es veu l'església quan mirem a la nostra esquerra.

Es va erigir extra murs de la ciutat , que al segle XII malgrat s'havien creat nombrosos barris i suburbis fora de les muralles, continuava encerclada per les velles parets de protecció que havien aixecat les tropes romanes.

El lloc on està situada correspon a l'antiga Via Franca, l'antic camí romà que sortia de la ciutat cap a França. Tenia al seu costat un hospital i un hostal, també un cementiri, ja que aquesta va ser la seva originaria funció. Va ser seu de la "Confraria dels Correus a Cavall i a Peu" la primera organització postal que va existir a Europa.






L'edifici és originàriament romànic, conserva la planta senzilla d'una sola nau orientada d'est a oest. Compta amb una cripta composta de tres petites naus. Actualment queden descobertes dos de les seves façanes, la sud i l'oest. Les altres dues han quedat absorbides per l'entramat urbà, les cases veïnes s'han construït adossades als seus murs nord i est. De fet, és probable que existís un absis semicircular en aquest últim mur, substituït per una capçalera rectangular durant el XVIII. Conserva també la volta de canó original, solucionada exteriorment per una coberta a dues aigües de teules, rematada per un campanar de espadanya de dos obertures de data molt posterior (segle. XIX). La pedra sorrenca dels murs procedeix de les pedreres medievals de Montjuïc. En els murs s'obren un total de tres finestres, dues d'elles tapiades, les del mur sud, i dues portes, l'occidental amb arc de mig punt i una meridional amb arc apuntat, tapiada també. L'única decoració existent consisteix en arcuacions llombardes en la part superior dels paraments, situada a diferents nivells en el mur sud, en les quals queden restes de tres permòdols o mènsules amb forma de caps humans, de traça bastant grollera i basta.



Finalment, en reformes posteriors també s'afegirien un porxo de fusta sobre la porta d'entrada i una reixa metàl·lica a manera de protecció d'aquesta porta.





Esperem amb ànsia les cròniques del Feliu Añaños i Masllovet.