dijous, 30 de desembre del 2010

SANTA MARIA DE TOUDELL,DITA TAMBÉ DE LA I.T.V.. VALLÈS OCCIDENTAL

Rebia una carta en la que em convocaven a portar el meu vehicle a la revisió periòdica; trucava al telèfon esmentat, i acordàvem dia i hora per passar-la a Viladecavalls, al polígon industrial de Can Tries.

Per aquest indret del Vallès, únicament per acomplir aquest tràmit recaptatori disfressat ‘d’interès general’ , hi deuen passar prop de 50.000 vehicles cada any. Tots han de circular prop de Santa Maria de Toudell, i em consta que la major part desconeixen l’existència d’aquesta església romànica adossada al magatzem de la masia de Can Tries.



És inevitable reproduir l’horror visual amb que ‘els poders fàctics’ s’han acarnissat amb aquesta finca; val a dir que amb la complaença – quan no la connivència – de les autoritats democràtiques. Pobra Catalunya !

Del lloc de Toudell en tenim constància des del 986, en la confirmació dels bens del monestir de Sant Cugat que fa el rei Lotari.

Quan al topònim :

TOU Segons Joan Coromines, fa referència a la peculiar orografia de la zona, on son visibles grans fondalades [ en sentit figurat TOU : BUIT DE DINS ]

DELL : [forma eufemistica : per Déu] Segons recullen en el seu diccionari l'Antoni M Alcover i en Francesc de B. Moll




L’any 1.918 el Josep Salvany i Blanch, recollia una imatge d’aquesta esglesiola, que possiblement havia exercit funcions parroquials en el seus orígens que es remunten al segle XI.

Des de la distància – el lloc està envoltat d’una tanca de filferro - costa retratar amb detall, ens expliquen que l’edifici és de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de canó, del campanar de torre adossat a la capçalera, la fotografia possiblement no en fa justícia.


El lloc de propietat privada, està o estava a la venda. La pregunta és obvia; ¿ Que se’n ha fet dels senyors de Terrassa ?.

La imatge romànica de la Mare de Déu de Toudell – d’una extraordinària bellesa i perfecció - fou dipositada, abans de 1.925 al Museu Diocesà de Barcelona, és la peça número 273 del catàleg. La podeu veure també a l’enciclopèdia del romànic català.

Em donaven dos anys de coll per tornar a passar la I.T.V

Antonio Mora Vergés

P/D si cliqueu damunt de les imatges les podreu veure amb més detall.