dimecres, 1 de desembre de 2010

MONTCORTÈS, EL COLÓS FERIT. LA SEGARRA

Aturava el vehicle al costat de la petita església de Santa Anna, restaurada al segle XVI, l’ombra del campanar, per damunt de les tanques metàl•liques es projectava damunt la portalada de l’anomena’t Castell de Montcortès. Amb una temperatura de -2 graus, en absoluta soledat, recolliré imatges del ‘ colós del Sió’. Els setanta quilòmetres de recorregut del Sió, des de Gàver (Alta Segarra) fins a desembocar al Segre, a l’altura de Balaguer, són plens d’història i de castells.






L’indret, conquerit pel bisbe Ermengol d’Urgell, hagué de restar erm durant molts anys.

L’any 1095 pertanyia al cavaller Solsonès Guillem Isart, que el va deixar en testament al seu fill.

Hi ha constància de la construcció d’un primer castell l’any 1306 aleshores Montcortès era possessió de Berenguer d’Anglesola.

Està documentat que entre els anys 1375 i 1400 el castell era possessió de Bernat Berenguer Llompart, que féu construir el monestir de Santa Clara de Cervera.


L’actual edifici fou construït a partir del 1493 , i es conserva la capitulació de l'obra que el mestre Joan Barrufet pactà amb el seu propietari, Joan Sacirera. Els treballs van donar com a resultat un notable edifici de pedra picada, planta rectangular, dues torres bessones quadrades, gran portalada de mig punt adovellada, finestrals de tipus renaixentista i galeria d'arcs rebaixats al pis superior.



Després dels Sacirera, Moncortès passarà sota el domini dels Marc; d'aquest darrer llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d'Oluja (segles XVI-XVII), casat amb Jerònima d'Alta-riba, jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda; el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d'Alta-riba, mort el 1622, fou també jurista i poeta (es consideraven descendents d'Ausiàs Marc), i a la seva mort el castell de Montcortès passà a la família de la seva muller Anna M. de Moixó. Aquest llinatge fou ennoblit el 1652 en la persona de Rafael de Moixó.

El Sió, en la seva travessia per terres de la Segarra, l’Urgell i la Noguera, dibuixa un marc, que coincideix amb les línies de frontera amb els sarraïns, que es van crear a la Marca Superior cap a finals del segle X i inicis del segle XI.

De la primera edificació que els conqueridors alçaven dalt del turó de Montcortès, no en queda memòria; malgrat els desitjos dels propietaris actuals, en el context econòmic i polític actual, ens temem que això mateix succeeixi , amb l’encara majestuós edifici, fet amb carreus ben escairats de planta rectangular, amb portalada adovellada a llevant, finestrals i galeria d'arcs rebaixats al pis superior.


Ho pensava mentre un cop recollit el material, reprenia la marxa , i apareixien en el retrovisor del vehicle, les dues grans torres bessones quadrades que presideixen la fortalesa.

M’estimo la Segarra !. I em dol, haver de parlar d’oblit, d’abandó i de desídia. Però m’estimo encara més la veritat.