dijous, 23 de desembre de 2010

SANTA PAU. LA GARROTXA

La Marta i el Roger, ens envien unes magnifiques fotografies, i una crònica farcida de dades històriques, d’una sortida hivernal , a la Vila de Santa Pau, en terres de la Garrotxa.




La primera menció del topònim de Santa Pau es troba en un document del 878 en el qual el rei franc Lluís el Tartamut confirma al monestir de Banyoles les propietats que havien estat de l'abat Rímila de Sant Julià del Mont que es trobaven a la vall de Santa Pau; eren formades per Sant Vicenç de Sallent i el lloc de Riudeaza , amb la cel•la de Santa Maria. El castell de Santa Pau apareix ja en un document de vers 929-35, quan el rei franc Radulf el donà al seu fidel Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Aquesta família prengué el cognom de Santapau avançat el segle XIII, amb Ponç (III), senyor de Santa Pau i de Finestres, que decidí d'establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i el 1300 atorgà una carta de poblament als habitants de la cellera de la parròquia de Santa Maria (aleshores als Arcs) i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals usos i exigències senyorials i determinats privilegis, carta confirmada el 1362 pel seu descendent Huguet de Santapau.


La baronia de Santa Pau fou una important jurisdicció que comprenia les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobreroca, les Medes, Sant Miquel Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent, o sigui els actuals termes municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de Batet, incorporat a Olot el 1971.


La família Santapau s'emparentà amb les principals famílies de la noblesa catalana i els seus membres prengueren part activa en moltes de les empreses de la corona catalanoaragonesa, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. A Sicília adquiriren béns importants, que el 1438 heretà Ramon de Santapau i Cardona, fill segon de Galceran (I) de Santapau, que fou el tronc de la línia secundària dels Santapau de Sicília, marquesos de Licodia i prínceps de Butera. La línia dels barons de Santa Pau continuà a través de Joana, germana de Galceran (I), casada amb Berenguer d'Oms, i els seus descendents s'anomenaren Oms de Santapau. El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests faltaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna. Al segle XVIII, el títol de la baronia passà als marquesos de Castelldosrius.



La Vila Vella era totalment emmurallada i formava un recinte quadriculat amb torres de defensa als angles. Se'n conserva una, i algun pany de muralla, en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes, com Ca l'Escloper, Ca la Sió, Cal Ferrer Negre, Can Pujol i l'actual rectoria (amb l'escut dels Balbs, procuradors dels Santa Pau, a la façana). Presideix la Vila Vella (el recinte fou declarat conjunt historicoartístic) el gran casal o castell de Santa Pau, que constituïa la muralla per la part SW i és l'edifici més antic de la població, amb la façana a la plaça triangular porticada, dita el Firal dels Bous, magnífic exemple d'arquitectura popular antiga: els arcs dels porxos són distints entre si, apuntats o rodons (un parell d'arcs i un cancell foren reproduïts al Poble Espanyol de Barcelona).



També té la façana a la plaça l'església parroquial de Santa Maria, bastida en 1427-30, coincidint amb l'època dels terratrèmols, i el 1430 hi fou traslladada la parroquialitat, inicialment radicada a l'església dels Arcs, que s'havia esfondrat.


És un edifici gòtic, d'una nau, esvelta, i campanar quadrat; l'interior ha estat renovat.


A la parròquia es conserva una interessant col•lecció d'objectes litúrgics.


Marta Añaños Perales