dijous, 2 de desembre del 2010

SANT JAUME DE L’ABELLA. PARROQUIA DE SANT PERE DE VALLDANEU.

Em cridava l’atenció un absis mentre conduïa per la C-17 a l’alçada de Sant Martí de Centelles. Vaig decidir que en un altre moment aclariria – fins on fos possible – la seva història.




No podia accedir a l’interior de l’edifici del carrer Sant Jaume – avui de propietat privada- i en quina paret exterior es troba una placa que recorda que la capella fou objecte de profanació en el període 1936-39.


La meva petició – via e.mail – a l’Ajuntament de Sant Martí ha estat infructuosa :


Hola;


Sóc l’Antonio Mora Vergés, editor del bloc coneixercatalunya.blogspot.com, tinc interès en ampliar la minsa informació que tinc sobre la Capella de Sant Jaume, al veïnat de l’Abella.


També voldria incloure imatges – antigues i actuals - ; en ocasió d’una de les meves visites a Sant Martí, la casa estava tancada amb pany i forrellat.


Gràcies per endavant.


Com sempre, l’Arxiu Gavin, i el Josep Sansalvador , faran possible des del Monestir de les Avellanes, que tinguem imatges d’aquesta capella.




Alguna informació d’interès sobre el nucli de l'Abella; situat sobre un espadat que domina la vall del Congost, a peu del camí ral de Barcelona a Vic, s'origina entorn el mas i el molí de l'Abella, de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l'Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal, al 1516 s'hi afegiren alguns habitatges per a gent d'ofici. L'estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d'Aiguafreda, en lloc d'estiueig ha produït l'actual desenvolupament.


La capella de Sant Jaume que existia ja el 1541, cap al 1692 fou reemplaçada per l'actual, edificada sobre l'espadat que domina la vall del Congost ,per donar servei religiós al veïnat de l’Abella.


La dedicació a Sant Jaume, patró dels pelegrins, reflecteix la proximitat del camí ral de Barcelona a Vic.


A principis del segle XIX, el baró de Maldà s'havia referit al camí del Congost dient que havia "a estonas mitg a tambullons las mulas en tot aquell camí de pujadas, baxadas y graonadas, dit lo Congost, de allò ben infama...que encara que lo donassen mil lliuras no hi tornaria a passar".


La construcció de la nova carretera es va iniciar l'any 1846 i va acabar el 1851.I trenta anys després de la construcció de la primera carretera del Congost arribà el ferrocarril. El projecte per a la construcció d'un ferrocarril des de Barcelona a Camprodon ja s’havia presentat a Madrid l'any 1844 i el 1859 ho havia estat el projecte específic de la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. La línia entre la Garriga i Vic es va inaugurar el 1875 i va arribar a Sant Joan el 1880.

La carretera del segle XIX fou substituïda després com a principal via de comunicació del terme per la nova N-152 (actual C-17), inaugurada entre els anys 1986-1987.


El progrés que va fer necessari aixecar una capella pel servei religiós del veïnat de l’Abella, en la seva acceleració va fer que aquest espai de culte, esdevingués manifestament insuficient, i actualment situat dins d’una propietat privada, és únicament testimoni d’un moment històric.

Agreixo una vegada més l’extrema diligencia del Josep Sansalvador de l’Arxiu Gavin, on de necessitar-ho podeu demanar imatges de qualsevol edifici religiós del països catalans.



Joan Miró Farrerons , administrador del Grup Gent d'Aiguafreda, em feia arribar una fotografia, en la que no apareix l’autor ni la data en que es va fer.

1 comentari:

Jaume Garriga ha dit...

Recordo que en Salvador Vila, cosí germà del meu avi, vivia a Centelles on tenia una tocineria molt coneguda. Era de família originària de la casa del Boscàs de la Castanya (Montseny), i deia que a ell l'havien batejat a Sant Jaume de l'Abella, això havia de ser cap els anys 1880-1890, i es lamentava ja de gran no poder accedir a la capella ja que havia passat a formar part d'una casa del poble i no la deixaven visitar. Quan passo per la C17 i veig l'absis, sempre ho recordo.