dimarts, 28 de desembre de 2010

EL LLINDAR DE LA TRANQUIL·LITAT

Amb aquesta frase, en llengua castellana ‘ el umbral de la tranquilidad’ ,definia la quantitat que cada persona necessita tenir en el seu compte d’estalvi , per tenir la sensació de tenir-ho tot sota control.

L’experiència – del bon carreter, que ha tombat el carro en més d’una ocasió – m’havia fet constatar que cadascú , te un ‘llindar de la tranquil•litat propi’ , i que aquest import – gran o petit – ha d’estar sempre ‘ a la vista’.

A mesura que els ‘mal governs’ s’anaven succeint, els ‘llindars’ es movíem – sempre a l’alça; fins arribar a la situació actual, ; hores d’ara ningú pot estar tranquil.

El 14 de setembre de 2.008, escrivia en relació al govern del Regne d’Espanya :

Proposo contractar gent dels països nòrdics, finlandesos , noruecs, suecs, danesos; son persones educades – en el doble sentit de la paraula – saben i practiquen més d’una llengua , i tenen molt presents i vius valors com: la honestedat, la justícia, el respecte “real” a les minories i als usos democràtics; i altrament rebutgen obertament: la corrupció, el “fraternisme” com actualització espanyola del nepotisme, l’abús de poder, la mentida – pública i privada - i per damunt de tot l’estultícia tant típica dels nostres prohoms.

En termes econòmics tindrem un gran estalvi, aquesta gent son veritablement treballadors; socialment però la qüestió costarà – sobretot en determinats llocs del país – força de digerir. Tot i la seva formulació senzilla “regles justes, i cap favor “ , l’aplicació en terres espanyoles malgrat els rius de sang que s’hi han vessat, no ha estat possible.

En aquest breu espai de temps, l’inefable Zapatero, ha aconseguit allò que semblava impossible, portar el país a la ruïna més absoluta.

Han saltat tots ‘els llindars de la tranquil•litat’, les famílies veuen com es fonen en qüestió de mesos, o setmanes, els estalvis de tota una vida; tots ens hem empobrit irremissiblement en proporcions que arriben en algun cas fins al 50% . Tots ?, perdó tots no!.

La ‘classe política’, no tant sols a salvat els mobles, sinó que sense cap mena de vergonya, la major part d’ells s’han incrementat els seus abusius privilegis.

A darreries de 2.010, reitero paraula per paraula, allò que deixava escrit :

Proposo contractar gent dels països nòrdics, finlandesos , noruecs, suecs, danesos; son persones educades – en el doble sentit de la paraula – saben i practiquen més d’una llengua , i tenen molt presents i vius valors com: la honestedat, la justícia, el respecte “real” a les minories i als usos democràtics; i altrament rebutgen obertament: la corrupció, el fraternisme” com actualització espanyola del nepotisme, l’abús de poder, la mentida – pública i privada - i per damunt de tot l’estultícia tant típica dels nostres prohoms.

En termes econòmics tindrem un gran estalvi, aquesta gent son veritablement treballadors; socialment però la qüestió costarà – sobretot en determinats llocs del país – força de digerir. Tot i la seva formulació senzilla “regles justes, i cap favor “ , l’aplicació en terres espanyoles malgrat els rius de sang que s’hi han vessat, no ha estat possible.

Pel que fa als nostres ‘politics professionals’ , sens dubte cal recordar-los que a la Roma clàssica, entre els ciutadans lliures el suïcidi era una opció que la societat acceptava, i en algunes ocasions fins i tot valorava com la "solució" ràpida - i neta - d' un problema ètic.

En aquest assumpte de la crisis econòmica, la "sortida romana" s'està demorant més enllà del que possiblement pugui suportar el país.