divendres, 3 de desembre de 2010

‘TOCATS DE LA VOLA’.

Tornàvem sota una intensa pluja del Santuari de Sant Nazari de la Vola, el Sergi i la Ester, ens conduïen fins l’antiga parròquia rural de Sant Andreu situada a la vall del riu Fornès, a l'angle entre les serres de Cabrera i de Curull. El lloc pertany avui al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona).




Quan al topònim Torelló; Coromines defensa un origen cèltic relacionat amb la tribu dels TARBELLI que hauria ocupat un tros d’Aquitània , entre Bordeus i els Pirineus. Aquesta tesi està reforçada per l’abundància de topònims cèltics al entorn de Torelló, CARERAC, GUBIAC, REIXAC, CODINAC,....




El Feliu i el Tomàs recolliran imatges de la contrada, protegits en algun moment a manera de sostre, per una capellina que la Carmen i jo mateix sosteníem amb no poques dificultats. Son aquesta mena de situacions les que – a banda de ‘fer equip’- ens deixen un record inesborrable als que tenim el goig de participar-hi.



Em crida l’atenció una pica baptismal situada fora de l’església, i a l’ombra de l’esvelt campanar, el petit cementiri que literalment situat damunt de l’autovia C-37, ha esdevingut un lloc on sembla difícils garantir ‘el descans etern’ .


Tenia intenció de titular aquesta crònica com : SANT ANDREU DE LA VOLA. OSONA; el Feliu Añaños i Masllovet, en fa la tramesa d’una imatge que encertadament intitula ‘tocats de la Vola’. Aprofito l’avinentesa per posar-hi aquest nom; com ho faríem anys endarrere amb la sortida pel que anomenàvem territori Jorba.


Esmentada com Avetola, [ lloc amb pocs, o cap avet] en trobem constància documental l’any 923; el nom evolucionarà fins l’actual Vola. La església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L'actual edifici és el resultat d'obres i ampliacions, dutes a termes en els anys 1594, 1774 i 1828.
El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló.


El terme, que tenia 531 h el 1857 i 275 al moment d'unir-se a Sant Pere de Torelló, s'ha despoblat quasi totalment.


Travessa tot el terme la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons; recentment la construcció de l'autovia C-37 de Vic a Olot ha fet possible la connexió amb la comarca de la Garrotxa a través del túnel de Bracons, la boca osonenca del qual se situa en aquest poble.


És popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta encara acudits i facècies. En reproduïm una recollida per ANTONI VILA, PBRE.


Acostant-se'l dia de Cendra, y no sabent Mossèn Peyra les paraules que s'havien de dir al fer la seva imposició, va anar a Vich a trobar al senyor Bisbe, y aquest li digué que s'havia de dir:
«Memento horno quia pulvis est et in pulverem reverteris».
Com tinch la memoria tant flaca, ja tindrà la bondat de posar-m'ho en un cap de paper, — li va contestar Mossèn Peyra.
Li va escriure'l senyor Bisbe en un cap de paper y ell se va ficar el paper a la butxaca de les calces.
— Dispensi, — va dir en acabat Mossèn Peyra. --Això de «Memento homo» se deu haver de dir pels homes; però, y per les dònes què se'ls ha de dir?
El senyor Bisbe, esclafint una forta rialla, va dir-li:
Cap de ruch! Home o dòna, tot es hu.
Va anar-se'n Mossèrl Peyra, y, arribat el dia de Cendra y l'hora de la benedicció y imposició de la mateixa, va butxaquejar per a treure’s aquell paper de la butxaca; però com el dia d'anar a trobar al senyor Bisbe portava les calces noves y en aquell moment portava les de cada dia, no recordant -se de lo que deya aquell paper que tenia en les altres calces, va anar persignant als seus feligresos homes y imposant-los la cendra al front, tot dient ab tota la serietat:
Per allò que tinch a les altres calces... ; Per allò que tinch a les altres calces, etc.
Quan va esser a les dònes, els anava dient a quiscuna d'elles:
Cap de ruch, home o dòna, tot es hu... Cap de ruch, home o dòna, tot es hu, - puix aixís havia entès que havia de fer-ho.

Cap comentari: