dimarts, 4 de gener de 2011

EL BOSC. MONISTROL DE CALDERS. MOIANÈS .BAGES

Havíem esmentat aquesta masia, en ocasió de recollir imatges de la propera casa de Mussarra, i de la seva església preromànica – en aquell moment en estat d’avançada ruïna -. Les dues masies es troben força properes – potser un quilòmetre de distància en línia recta - , enmig però hi ha la capçalera de tres torrents i dues carenes.

La masia del Bosc, situada a 629,6 metres d’altitud , apareix en alguns documents com a Bosc de Mussarra, aquesta denominació sembla tenir l’origen en la pertinença d’aquesta casa a la parròquia d’aquest nom, que sota l’advocació de Sant Pere, es mantindrà fins quasi a la fi de l’edat mitjana.




Impressiona el conjunt d’edificis que conformen un complex residencial que en poc s’assembla a la imatge ‘clàssica’ d'una masia antiga. Això es deu – segons ens expliquen – al fet que en el decurs del segle XX aquesta masia fou engrandida amb pedres procedents d'altres masies rònegues: el Casalot (o mas Alzina Martina), el mas Pla, el mas Pujol i possiblement el mas Llandric.


La majoria d'aquestes masies , juntament amb el Bosc i la mateixa Mussarra, constituïen la unitat parroquial, que fins les darreries de l’edat mitjana s’aplegava a l’església de Sant Pere .


La masia del Bosc té capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, on en la diada d’aquesta advocació mariana, segons ens explica el Joan Moliner Manau – que hi ha assistit en alguna ocasió – s’hi celebra un aplec obert a tothom.


Actualment, després d'una reconstrucció i restauració, feta amb molta cura pels seus actuals propietaris, en la qual s'han conservat i reforçat tots els elements constructius antics, està habitada per uns masovers, i serveix de segona residència als actuals propietaris.



Prop d’aquesta masia es troba sant Pere Màrtir, una capella construïda a l'edat moderna, amb la intenció de protegir els conreus de vinya , en impedir el pas de les tempestes de pedra i granit, que acostumàvem a malmetre la verema. Des d’aquesta estratègica situació, hom pot admirar la major part del terme de Monistrol.


Ens agradaria accedir a l’interior d’aquest Mas del Bosc.


Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Anònim ha dit...

També van treure pedra de l'Otzetó.

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Otzet%C3%B3
"Actualment només en queden restes, de la masia, que estigué habitada fins a mitjan segle XX, atès que les seves pedres foren comprades per l'amo del Bosc per a ampliar aquella masia. En el lloc on es dreçava l'Otzetó roman encara una tina de la masia, únic element que no es va desmuntar en el seu moment."