dimarts, 18 de gener de 2011

LA PLAÇA DE SANT JOAN DE SOLSONA

Que cal visitar de Solsona, si el teu company de viatge és diu Joan Escoda prats ?.




Doncs si, la Plaça homònima, que exerceix de facto – per qüestió d’espai disponible – de Plaça Gran.



Ens saluden des de l’alçada les cares esculpides a les bigues de fusta, i per descomptat el conjunt arquitectònic gòtic, de la font de Sant Joan; el cos de l'enjub, quatre fonts, dos sortidors, un cóm; al damunt hi ha la capella que dona nom a la plaça.


Antigament va ser coneguda amb el nom de font Major. El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos de llargada.

Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella i al segle XVII els veïns hi van construir damunt la capella dedicada al patró de la plaça i en la qual s'hi deia missa els dies de fira que s'esqueien en festa de guardar per facilitar a firaires i compradors , el compliment del precepte.


Josep Maria de Sagarra, dedicarà un dels seus poemes a aquesta plaça :




RECORD DE SOLSONA

Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.

Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el tresor que d'aquí estant s'albira
sens esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira...
I respirar aquest aire tan tranquil.

Nosaltres fem un recull d’imatges [ inclòs el poema ], i continuem el nostre passeig per Sàtar Aisuna [ refugi d’Aissó ]; topònim d'origen àrab segons Manuel Bofarull i Terrades.

Cap comentari: