dilluns, 17 de gener de 2011

MARE DE DÉU DEL REMEI DE LA ROCA. PERAFITA. LLUCANÈS

Explicàvem en el relat ‘el pont del diable de Cardona’ , que Llucifer i els seus col•laboradors – portaven grans pedres per acabar l’obra abans que es fes de dia; el cant d’un gall li va fer pensar que havia perdut la juguesca amb Sant Joan, i foll de ràbia va llençar la pedra contra terra – cosa que feren també la resta de dimonis -, això explicaria l’abundància de gran pedres , que hom troba aixecades per arreu de Catalunya, i l’origen del topònim del poble de Perafita al cor de la comarca del Lluçanès.

Havíem passat per Sant Bartomeu del Grau per recollir a la nostra sherpa per aquestes terres màgiques de l’altiplà, la Irene Tironi; veníem del Vallès Occidental : la Carme Toledo, el Tomàs irigaray, el Feliu Añaños i l’Antonio Mora.

Ens portava de dret a la majestuosa masia anomenada LA ROCA, datada de l’ any 1.756 , i convertida actualment en una casa de turisme rural , situada en un entorn privilegiat, a pocs més de mig quilòmetre a l'oest del poble de Perafita, i dins de quines terres es troba el petit santuari del Remei, edifici del segle XVIII, - tot i que molt restaurat com la mateixa masia – i segons ens expliquen objecte d'una gran devoció local.






Ens atenia meravellosament el Romà, que duia a terme tasques de manteniment a la finca; darrera seu, podem contemplar els espais magnífics de que disposa aquesta casa, i els actualitzats serveis que ofereix [ connexió wifi per als qui no poden viure sense internet ].


De l’exterior remarcar l’esplèndid mirador- antigament potser l’era de la casa - , la piscina, i la galeria que el sol del migdia converteix en un solàrium del que ens costa sortir.

Ens cal però encara visitar el Remei, que dalt d’un petit turó, senyoreja la contrada i exerceix – sens dubte - una funció protectora sobre el mas. La capella de planta rectangular sense absis, ha estat curosament restaurada; la imatge de la mare de Déu del Remei, que s’hi venera, és extremadament bonica; aquesta advocació mariana, és una de les que gaudeixen de més veneració a Catalunya.
A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, hom la reclama en tota mena de tribulacions i trasbalsos. Una de les invocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part.


Nosaltres, alhora que agraïm des del fons del cor, els dons i favors rebuts, ens hi encomanem també, davant les incerteses de tota mena, que se’ns presentin en el futur.



El Tomàs recollirà unes bucòliques imatges, mentre la resta del grup tornem fins a la casa per tornar les claus al Romà, al qui alhora que agraïm la gentilesa, li fem avinent que li enviarem aquesta crònica a sandra@larocaturismerural.com tant bon punt la tinguem conclosa.

Tornem al nostres Vallès, no sense proveir-nos d’una de les famoses coques de Perafita, i retornar a Sant Bartomeu del Grau, a la nostra sherpa Irene Tironi, que una vegada més ens ha portat fins un bell racó del Lluçanès.