Anàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Penedès Ubèrrim; superàvem Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, i continuàvem fins al trencall que ens portarà al santuari de Santa Maria de Muntanyans, situat dalt d’un turó a 195 metres d’alçada, l’edifici de factura maldestra és d'una sola nau, l’absis fou destruït per allargar l’església, i els murs laterals presenten contraforts possiblement per compensar la manca de fonaments; amb tot és destacable el portal rodó amb arquivolta i el campanar de cadireta.
El temple fou destruït parcialment el 1936, en el període que el feixisme definiria com ‘ los años de paz ‘ fou reconstruïda , i malgrat trobar-se molt allunyada del mar , emblanquinada.
El primer esment documental és de l’any 1341, la part original de l'edifici sembla però anterior.
L’aplec es celebra el Dilluns de Pasqua ; aprofitant que al pla que l’envolta s'hi ha construït un espai per fer-hi foc, és força habitual trobar-hi grups que hi duen a terme calçotades, i tota mena de festes populars.
Recollirem imatges des de la creu de terme.
Que està esperant el Penedès Alt i Baix per dur a terme la publicació un catàleg de les seves ermites, esglésies i santuaris ?.
No únicament de cava viu l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada