diumenge, 2 de gener de 2011

EL MAS TEULATS I L’ERMITA DE SANT SEGIMON.

Consta a l’anomena’t ‘Mapa Patrimoni Cultural de Santa Maria de Merlès’, l’existència d’uns goigs a Sant Segimón; potser hores d’ara això és l’única cosa que resta de la que fou ermita d’aquesta gran casa, a la que s’esmenta com a conjunt arquitectònic.

Hi ha força referències històriques :

Teulats ( Fitxa núm. 60), documentat al segle X com a Tabulatos provindria del llatí tabula, que significa taula o tauló . Per tant la correcta escriptura del topònim hauria d’esser Taulats i no Teulats .

Teulats ( Fitxa núm. . 6 0 ) , documentada des de l ’ any 9 5 5 sota la denominació Tabulatos en la donació d'un alou que fan els esposos Giscafred i El•lo a l 'església de Sant Pere de la Seu de Vic , e l qual afronta amb el mercadal de Teulats.

Teulats ( Fitxa núm. . 60 ) , era tinguda en indivís amb la catedral de Vic. Les pertinences de la Catedral de Vic en aquest indret eren ateses pels hereus del Soler de n’Hug que tenia adscrits els masos següents:
Teulats ( Fitxa núm. 6 0 ), Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats , R u l l , Espona , Fàbrega , entre altres .

20-02-1748: Pera Teulats, fadrí "qui mori en las guerras de la Italia".

El Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, visitàvem aquesta casa l’any 2.008, la impressió en aquella data – tant de Teulats, com del país - era clarament d’estar a ‘les ultimes’ ; deia literalment en aquell article :



Estem al límit del nostre temps però decidim anar fins a Teulats; avui no tocava parlar de masies, però l’estampa d’aquesta casa, avui en evident estar de degradació, parla d’un passat d’esplendor econòmic, recollit per les diferents llindes de portes i finestres.



De l’ermita datada l’any 1.882 en l’època de Segimón Teulats en resten la façana, l’escala d’accés al campanar i algun pany lateral de paret, el sostre fa temps que està ensorrat.


La nostra presència fa pensar als moradors de la casa que venim del part del “comprador” de l’ermita; finalment aquesta ruïna degudament arranjada lluirà a casa d’algun nou ric.


Departíem amb els nostres amfitrions que viuen de lloguer a la casa , sobre el significat d’una data escrita amb el números girats, adquirim el compromís de preguntar-ho al nostre expert.


La recordo com una casa gran, en la que s’apreciaven els detalls de les ‘grans cases’; les llindes que deixaven palès, que en una data concreta, l’hereu havia eixamplat la casa fins aquell punt, i de la mateixa forma els que l’havien anat succeint al llarg dels segles.



El fet mateix d’aixecar una ermita , malgrat trobar-se al costat de Sant Andreu de Llanars, - en terme però de Prats de Lluçanès - que havia ostentant la categoria de parròquia rural, com ho acredita l’antic cementiri avui abandonat, em confirmava que a darreries del segle XIX, Teulats vivia un ‘moment dolç’ en termes econòmics.


Tinc por que a dia d’avui de ‘l’evident estar de degradació’, s’hagi passat – com el país – a la ruïna absoluta.


Antonio Mora Vergés