dimarts, 25 de gener de 2011

Els ‘demòcrates de la Unitat’, Catalunya i les Caixes d’estalvis

El títol ha de ser necessariament llarg, anuncia una primera reflexió sobre la patètica economia espanyola, partint de les causes –probables –i les conseqüències - previsibles - ; comencem:

Si algú parla d’Alemanya i els alemanys, la primera presumpció que ens ve al cap és, ordre, lògica, treball, i honestedat. La mateixa reflexió feta en relació al nostres veïns del Regne d’Espanya, possiblement farà necessari negar els termes de la presumpció, desordre, il•lògica, ineficiència i corrupció.

Quan s’acabava – formalment – el feixisme, tothom donava per fet que ben aviat assoliríem nivells democràtics homologables a la resta d’Europa, desprès d’aquests més de ‘trenta anys de pau’, com li agradava dir-ho al Dictador, ens trobem realment uns quants esglaons més avall que a l’inici.

Els ‘demòcrates de la unitat’ , s’han feu seu – i apliquen – el ideari bàsic del feixisme, i per a fer-ho no han parat de posar ‘pals a les rodes’ de la convivència pacifica -el capítol de la llengua mereix un article especial- , ara això de la ‘insostenibilitat del model de caixes’ no s’aguanta per enlloc. Les caixes alemanyes continuaran existint quan ningú se’n recordi dels cognoms dels nostres ‘pares de la pàtria’. I perquè us preguntareu ?

Les caixes aquí i alemanya tenen un ‘espai territorial’; aquí se les va obligar a competir fora del seu espai, això ha comportat – com estava previst – un augment terrorífic dels costos d’explotació, i en el seu temps- ara toca- haver de plantejar com a sortida, primer les fusions i desprès la conversió en bancs. D’aquesta manera, una vegada més en aquest país de les meravelles, els bandits roben als pobres per donar-ho als rics.




Les caixes alemanyes continuen mantenint el mateix model, recullen i administren els estalvis, i financen les operacions ‘habituals’ de particulars i petits comerciants. Allà eren, son i seran ‘sostenibles’ sempre, aquí dissortadament no.


Catalunya – de sempre – ha estat una pedreta a la sabata dels diferents governs espanyols; contra nosaltres tot s’hi val; menys serveis públics, més impostos, i finalment desprès d’anys d’intentar-ho el botí més desitjat, desmuntar definitivament un model de gestionar els estalvis de tots, que permetia corregir alguns desequilibris en el terreny cultural, social i àdhuc- en el seu moment – sanitari.


Ens cal felicitar esportivament als nostres botxins, - això forma part del fair-play català - , i preparar-nos per a patir més i pitjors accions.


Fa plorar quan recordem la lletra del nostre himne :

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!