Catalunya necessita – com a nació s`entén - una veritable enciclopèdia.
Ens crida l’atenció una petita esglesiola de nau rectangular, sense absis, i al seu costat un petit cementiri.
Cap dada quan a l’advocació, antiguitat,... en aquell moment no trobem a ningú dels que manifestament viuen a l’Avellanosa.
La meva recerca a la biblioteca no obtindrà cap resultat, i estem a l’espera de la petició de dades que hem fet al Bisbat de Solsona. mitjans@bisbatsolsona.cat
El Joan, trobarà dins del ‘Pla especial de protecció del patrimoni, text refós . Dades cadastrals Pol. 3 Parcel•la 90 plànol O.02 BCIL.’, la següent informació :
Sant Tomàs de l'Avellanosa , lloc situat 786 metres, d’alçada dins del Municipi de Riner, a la comarca de Solsonès .[ 31T 379871 4640534] És una petita capella d'una sola nau amb absis pla i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha la porta, allindada, amb un petit rosetó damunt i, com a coronament, un petit campanar de cadireta, amb un arc de mig punt i una petita creu. Hi ha tres esgraons de pedra per entrar a la capella. L'interior està arrebosat. El parament és de pedres mes o menys rectangulars i regulars tallades en maceta i filades. Adosat a l'església hi ha un petit cementiri, edificat posteriorment.
Fou construïda a finals del segle XVII, principis del XVIII, degut a la gran corrent religiosa que imperava en aquell moment, promoguda pel Concili de Trent. La capella està dedicada a Sant Tomàs.
No fa esment de quina sigui aquesta advocació de Sant Tomàs; Trento va suposar per a l’església catòlica, passar d’una concepció quasi familiar, a la seva constitució en empresa multinacional. Entenguis el comentari des de la voluntat de fer-ho entenedor, i no en sentit crític.
S’acordava la supressió - tolerada - del concubinat pels eclesiàstics. Les amistançades catalanes o ‘las barraganas en terres de parla castellana’.
Es reforcen les ‘estructures`jeràrquiques.
l'any 1545 per un decret del Concili de Trento, es crearan el Seminaris Diocesans. Això comportarà crear ‘ la carrera eclesiàstica’, i modificarà les ordenacions, i la vida eclesial. S’obliga als bisbes a residir en els seus bisbats, amb l’objectiu d’ evitar l'acumulació de càrrecs.
S’aprova el dogma del Pecat original.
L'Eucaristia es va definir dogmàticament com un autèntic sacrifici expiatori en el qual el pa i el vi es transformaven en la carn i sang autèntiques de Crist.
S 'imposaven Les noves devocions amb la fundació de confraries i capelles. En aquestes pràctiques, el rector – convertit en la pràctica en un ‘ notable rural’ , va rebre el suport del grup més nombrós de ‘notables rurals’, els pagesos propietaris d’un mas.
L’església a Trento fa un esforç per ‘posar-se al dia ‘, per esdevenir un veritable instrument al servei de l’evangeli.
Finalment tenia una pensada genial i trucava al Miracle, 973 480 002 ; on sinó, oi Joan ?. M’explicaven que l’advocació de Sant Tomàs de l’Avellanosa ‘l’oblida’t ‘ és la de l’Apòstol que es nega a admetre la resurrecció de Jesucrist fins que no li posi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió. Quan Jesús se l’hi apareix, el convida a ficar el dit a la nafra del costat i Tomàs exclama: Senyor mèu i Déu mèu !!!
El seu nom , en realitat era Judes, però com tenia un germà bessó, l'anomenaven Judes el Bessó (en arameu Yəhudà Te'oma i en grec Ioudas Didymus). D'aquí el nom Te'oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó.
Una recomanació – malgrat tot – poseu el Solsonès a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada