dijous, 20 de gener de 2011

ELS SANTS METGES DE MARÇÀ. CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS

Ens explicaven a Castellfollit de Riubregós, mentre ens preníem un cafè , que ens retornava del fred glacial , que la intensíssima boira que cobria aquest límit de l’Anoia havia fet entrar fins al moll dels nostres ossos, que l’ermita anomenada de Marçà, havia estat construïda per una persona d’aquest cognom, i posada sota l’advocació dels Sant Metges.

Demanàvem informació via e.mail d’aquest Marçà a l’Ajuntament, i si rebem contesta us ho farem saber. Altrament, si algun lector coneix dades d’aquest patrici, li agrairem ens ho faci saber a coneixercatalunya@gmail.com

Ens costava trobar aquesta ermita, no tant per la boira – que també – com pel fet que ens calia creuar una explotació on sembla feien material per a la construcció. Per aquesta raó, en aquest camí no hi creix l’herba; i no pas com diu la tradició perquè anys enrere, prop de la capella dels Sants Metges de Marçà, es va produir l’assassinat d’una noia que vivia en una masia propera. Després del crim la van arrossegar pel corriol formant un camí de sang. La reguera de sang, que va deixar la noia morta, va ser la causa de que no creixés mai més cap herba en el camí.





La noia de Castellfollit va patir martiri com els Sants Cosme i Damià , aquest però foren martiritzats, segons sembla, durant la persecució de Dioclecià, l’any 287.

La llegenda i la història els fan originaris d'Aràbia, metges de professió i els considera patrons de les classes mèdica i farmacèutica.

El seu culte s'estengué durant el segle V per tot el món cristià, i fou construïda a Roma, en el segle VI, una basílica en el seu honor.

El XVII, XVIII i XIX son els segles que han deixat més altars dedicats als Sants Metges en catedrals, esglésies i ermites.


La devoció a sant Cosme i sant Damià, està més estesa pel món rural, que per les viles i ciutats.


Imagino que està en relació inversa a l’atenció medica, que hom troba en un lloc o altre. La gent del camp s’ha d’encomanar forçosament a Déu, i/o a alguna advocació concreta, davant la evident desatenció a que els sotmet l’estat, i això amb qualsevol color polític: feixistes, demòcrates orgànics, demòcrates de la Unitat, i si algun dia arribéssim a viure en una democràcia sense adjectius, em temo que aquesta situació persistiria.

Ens els Goigs als Sants – que parcialment reprodueixo- se’ls demana de manera insistent, que ens mantinguin en salut.



sant Cosme i sant Damià.
Vetlleu per la nostra vida,
Manteniu-nos amb salut,
sant Cosme i sant Damià.
Vullau-nos donar salut,
sant Cosme i sant Damià.
Al qui salut us demana,
oh! Sants Metges escolteu.
Sos males nostros curade,
santu Cosma e sant Damianu

Oh! sant Cosme i Damià,
Cureu-nos tota dolència.
Deu-nos la gràcia divina,
sant Cosme i sant Damià.
Concediu-nos, o Sants Metges,
la salut d'ànima i de cos.
Sant Cosme i sant Damià,
Dau-nos consol i favor
Pedimos, Cosme yDamián,
nos deis salud y consuelo.


Amen !