Únicament el fred intens que gebrava la boira, impedia que les llàgrimes solquessin el nostre rostre, quan arribàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, davant les runes que possiblement al segle XII aixoplugaven al ensems la santa, i els fidels de la contrada que s’aplegaven aquí per agrair-li la seva mediació celestial.
L’estat actual no pot qualificar-se perquè en el diccionari català no hi ha un terme suficientment descriptiu; catastròfic, deplorable, .... la coberta està esfondrada, i l'interior – objecte de més d’una acció vandàlica - molt deteriorat.
S’adverteix – encara - força bé la seva estructura original romànica; d'una sola nau capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó de mig punt. La porta, adovellada, respon a una modificació posterior, potser al del segle XVII. La porta original, al mur de migdia, és la que comunicava amb la casa, avui també enrunada.
El conjunt de runes, on destaca el campanar de factura recent, presideix un petit pla de conreus a ponent del terme de Calonge; Santa Magdalena s’esmenta en un document de l’any 1.294; l'edifici però és anterior, segurament de la segona meitat del segle XII, retocat cap a la fi del XVII, després d'una visita episcopal el 1685 fruit de la qual es menà arreglar la coberta. Antigament hi havia un segon altar dedicat als apòstols Simeó i Judes.
De ben segur que les imatges de l’indret que va fer Josep Maria Gavin Barceló, uns decennis enrere, recollien encara, no tant sols un edifici sencer, sinó clarament una comunitat viva i participativa.
És inajornable una Marató destinada a la recuperació del romànic català. Els diners recollits però, s’haurien de gestionar des d’un àmbit no polític.
Mentre iniciem el retorn sota la intensa boira que ens acompanyarà durant tot el mati, en venen al cap les paraules de Lc. 23: 27-38 :
"Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.”
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada